El que preocupa a la població

Des de fa setmanes que coneixem els resultats de l’enquesta política elaborada pel Centre de Recerca Sociològica (CRES). No entraré a valorar els resultats relatius a les preferències electorals de la població nacional i resident enquestada ni tampoc si és un instrument ben fet o mal fet, ni si la mostra és prou significativa. Altres enquestes similars no havien sigut objecte de tanta crítica. El que m’agradaria fer és valorar les respostes que es donen en parlar de la situació econòmica i social perquè ens aporten una informació preciosa sobre el que més preocupa la població.

A la qüestió de com qualificaria la situació política general d’Andorra, és una dada important que quasi un 50% dels enquestats andorrans la valoren regular (ni bona ni dolenta) i que quasi empaten els que la consideren bona, en un 21,5%, i dolenta, en un 25,5%. La percepció és important en aquests extrems, està força polaritzada i és difícil valorar aquesta mena d’aprovat.

Des del 2016 –el 2015 no es va demanar a l’enquesta– tenim resultats amb una tendència que accentua la valoració negativa. En canvi, la percepció entre els residents és diferent, ja que la consideren bona un 31% i només un 14%, dolenta; el regular es situa en el 44%.

A diferència d’altres vegades, ara es demana als que han tingut una resposta negativa com es concreta la seva opinió. És interessant veure en detall allò que els preocupa: la gestió del país, els polítics no solucionen res, no es prenen decisions correctes, manca de projectes –20,8% entre els andorrans, davant del 13,9% entre els residents–, els polítics només pensen en els seus interessos, no miren per al país –el 14,8% dels andorrans, davant del 11,5 dels residents–, no compleixen el programa –el 3,8% dels andorrans–, mala gestió econòmica, no destinen recursos a qüestions importants –el 8,7% d’andorrans, pel 13,1% de residents. No és estranya, per tant, la manca de confiança en els polítics, en els partits i en la política en general –6,4% entre els enquestats andorrans i només el 3,2% entre els residents, grup de població que cal tenir en compte que no pot votar.

És evident que si no hi ha projecte no es soluciona res. Sembla evident que no disposar de suficient informació –un 3,3% dels andorrans parla de manca d’informació, davant d’un 3,2% dels residents– i de qualitat tampoc ajuda a prendre consciència de temes bàsics. De la llista pot sobtar que l’acord amb Europa –el 8,1% dels andorrans i el 8,7% dels residents–, la precarietat laboral (10,4% dels residents), el 60% dels afiliats a la CASS que estan per sota del sou mig, i la mateixa CASS –5,2% dels nacionals andorrans davant només un 1,75% dels residents– preocupin relativament poc quan sembla que ens hauria d’amoïnar: en el primer cas ens hi juguem molt, el nostre futur; i en el segon, una part important del nostre benestar i dels nostres drets socials. Per la resposta a les passades eleccions de la CASS –només va votar un 5,33% dels afiliats– sembla que ens preocupa relativament poc (!?). Sobta que els salaris baixos, nivell de vida car (3,9%) i el preus dels lloguers (3,4%) obtinguin una nota de preocupació tan baixa entre els andorrans, mentre que entre els residents és considerablement diferent: el 7,5% i el 21,6%, respectivament.

Dades que necessiten una anàlisi experta i aprofundida però que revelen malestar i que semblen indicar una necessitat de canvi, si més d’un 20% dels que voten consideren que no s’està solucionant res, que no es prenen decisions correctes i que manquen projectes. Alguna cosa caldrà fer: les forces polítiques han de proposar programes que responguin les necessitats reals de la immensa majoria, i la ciutadania, apostar per aquells que plantegin solucions reals.