‘El Quixot’ el va escriure Xècspir

Jordi Bilbeny va trobar el filó i fa anys que l’explota en un xiringuito que es diu Institut Nova Història. Segur que ho recorden: primer va ser que Colom no havia sortit de Palos (Huelva) sinó de Pals (Girona); després, que El Quixot va ser escrit originàriament en català per un tal Miquel Servent, valencià de Xixona, ara ja ho saben. I una vegada va agafar embranzida ja no va tenir aturador: resulta que també el Lazarillo el va escriure un altre valencià, Joan Timoneda, i que fins i tot Santa Teresa i, ja que hi som, Leonardo —da Vinci, no Di Caprio— tenien una evident ascendència catalana que una pertinaç conspiració espanyolota, per no dir del PP, ens havia ocultat durant cinc segles. Fins que ha arribat Bilbeny a obrir-nos els ulls, és clar. Com que el deliri no podia quedar aquí, Llibres de l’Índex acaba de publicar Shakespeare és Cervantes, una d’aquelles coses amb aspecte de llibre que firma un tal Miquel Izquierdo —deixeble de Bilbeny, glups— i que dedica 160 pàgines a demostrar el que promet el títol: que l’un (Shakespeare, des d'ara Xècspir) i l’altre (Cervantes) van ser la mateixa persona, i que tots dos són el bon Sirvent. El de Xixona. El cas, com ens il·lustra aquests dies Quatre segles de Quixots —l’estupenda exposició de l’ambaixada espanyola: no se la perdin—, és que l’obra de Cervantes ja va inspirar una mistificació —el Quixot d’Avellaneda— i la hilarant seqüela andorranourgellenca de Ledesma. Tornant al sensacional tàndem alternatiu que formen Bilbeny i Izquierdo, i si és cert que la història es repeteix dues vegades, la primera com a tragèdia i la segona com a farsa, ¿què en queda quan el que es repeteix és una paròdia burdament perpetrada?