Els darrers dies, Organyà ha estat notícia als mitjans de comunicació pirinencs i andorrans. De la vila de les Homilies en van parlar el cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, i el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, en el decurs de la reunió que van mantenir tots dos mandataris. Espot i Illa van fixar la mirada en el futur polígon industrial de Vilansats, a Organyà, com a espai de generació de negoci i llocs de treball que podria ser compartit per catalans i andorrans. Es tracta d’una iniciativa que obre una nova línia de col·laboració transfronterera entre totes dues institucions i que comporta expectatives de creixement per a una àrea geogràfica fortament afectada pel despoblament rural.
Des de fa un parell d’anys, el govern de la Generalitat té en marxa un pla específic de desenvolupament socioeconòmic per a la zona que comprenen els municipis de la part central de l’Alt Urgell: Organyà, Fígols i Alinyà, Cabó i Coll de Nargó. L’objectiu general és la creació de noves ocupacions que permetin fixar la població en el territori. Rere d’aquest projecte hi ha la constatació que amb la pagesia i el turisme no n’hi ha prou per evitar el degoteig constant, des de fa dècades, de la pèrdua d’habitants. Cal que la diversificació de l’economia arribi també a les viles i els pobles del Pirineu. I això significa que s’hi han de poder implantar també petites i mitjanes empreses. En certa manera és trencar el tabú de la industrialització en el món rural, dos conceptes que per molt temps s’han tingut com a antagònics en base a una romantització dels entorns naturals. Estem parlant, evidentment, d’una indústria respectuosa amb el medi.
A tocar de l’àrea geogràfica a què ens acabem de referir trobem un exemple d’aquesta compatibilització d’indústria i ruralia: Oliana. La creació, a mitjans  del segle passat, de la fàbrica de petits electrodomèstics Taurus va comportar una injecció econòmica de vital importància a la vila i als pobles propers. Després de superar una greu crisi que va fer trontollar l’empresa, aquell projecte endegat per Francesc Betriu i Jordi Escaler va agafar velocitat de creuer amb l’adquisició d’altres empreses del sector i avui és una insígnia de referència mundial. I tot plegat sense deixar Oliana com a centre neuràlgic de l’empresa. Avui en dia, molts joves olianesos continuen vivint a la vila perquè han trobat feina a Taurus.
En aquest context, convé recordar que l’Alt Urgell és una de les comarques catalanes més desequilibrades interiorment: el 60% de la població viu a la capital, la Seu d’Urgell. El 40% restant es troba distribuïda entre 120 pobles. En xifres absolutes estaríem parlant de 13.000 i 9.000 habitants, respectivament. Per tant, la comarca necessita que aquesta proporció es vagi reequilibrant. Òbviament serà un procés lent, mesurable no pas amb anys sinó amb dècades i, en qualsevol cas, condicionat per l’evolució dels temps. En aquest procés, el futur polígon industrial d’Organyà hi pot jugar un paper clau, una mena de prova pilot que permeti estendre l’exemple a altres indrets de la comarca.
L’anàlisi que acabem de fer ens porta a la conclusió que l’Alt Urgell té al davant diversos reptes que ha d’encarar amb el convenciment que els pot resoldre favorablement sempre que ho faci amb unitat d’acció i amb el suport de les institucions públiques. A la comarca hi ha talent per fer-ho. Que no se’ns escapi!