Encara no fa tres mesos escrivia en aquesta Plaça del Poble, el dia 28 de juliol del 2026, que Andy Burnham, el nou primer ministre del Regne Unit, volia redreçar el país, però els seus marges de maniobra serien molt reduïts per l’afebliment indiscutible de l’economia britànica a causa del Brexit.
El dia 29 de setembre, el nou primer ministre va sacsejar el congrés del Partit Laborista, celebrat a Liverpool, i va assenyalar com a possible i desitjable que el Regne Unit es replantegi tornar a embrancar-se amb la Unió Europea. Deu anys després del referèndum del Brexit, és una evidència que el divorci amb Brussel·les i totes les seves conseqüències segueixen al bell mig de la política britànica.
Durant la seva intervenció del dimarts 29 de setembre, Burnham va dir que “el Brexit ha fet més mal que bé” al país. “Hem de restablir un nivell més alt de creixement i prosperitat per al Regne Unit”, va afegir. Burnham establia així un vincle directe entre la crisi econòmica endèmica que pateix el Regne Unit, i que llasta el seu futur, i el Brexit. El premier va insistir en la qüestió, fent una crida al país a repensar el resultat del referèndum.
A finals d’aquest any hi haurà una cimera entre el Regne Unit i la UE. Una cimera que, a parer seu, ha de ser un principi, i no pas cap final. “Us ho dic a vosaltres i al país: no podrem oferir al Regne Unit el camí clar que necessitem per afrontar la resta d’aquest segle fins que decidim quina relació a llarg termini volem mantenir amb el que continua sent el nostre principal mercat. No us puc dir honestament que la situació actual sigui prou bona”.
L’endemà, dimecres 30 de setembre, en una entrevista a la BBC va parlar més clar encara: “Hem d’entendre quina seria la naturalesa de les diferents opcions que tenim sobre la taula –va dir en l’entrevista–. Podríem quedar-nos com estem, que és una opció, si la gent considera que aquest és el lloc on hem de continuar. Podríem estudiar el que ha plantejat l’antic ministre d’Economia George Osborne sobre una unió duanera, o el que els liberalsdemòcrates han defensat en el seu congrés sobre el mercat únic. O podríem arribar fins al final. Per tant, és evident que hi ha opcions que s’han de considerar, i hem d’analitzar què és viable”.
“El Brexit ha fet més mal que bé, ha deprimit el creixement econòmic i ha fomentat la pèrdua de control sobre la immigració”, afirma Burnham, fent-se ressò d’informes que indiquen una pèrdua d’entre quatre i sis punts del PIB per la sortida de la UE.
Les enquestes mostren que una clara majoria dels britànics (més del 60%) consideren que el Brexit va ser un error que ha reduït les exportacions a Europa, ha multiplicat la burocràcia per a les petites empreses i ha complicat la vida als nacionals d’aquest país amb cases a la Costa Brava, la Provença o la Toscana, i als turistes que pateixen llargues cues als aeroports mentre se’ls prenen les empremtes digitals.
Preocupat per aquesta situació provocada pel Brexit, Andy Burnham ha obert la via per preparar un Breturn, és a dir, un retorn a la Unió Europea o un nou acord amb Brussel·les que podria ser l’Espai Econòmic Europeu o un acord d’associació.
Després d’aquesta declaració, el president de la República francesa, Emmanuel Macron, va manifestar que era una gran notícia, però també va ser molt clar en precisar que hom no pot “triar entre les llibertats de la Unió Europea, no pot decidir d’agafar el que ens va bé i no la resta”. Una frase que als andorrans ens pot recordar el discurs del nostre Copríncep a la Plaça del Poble d’Andorra la Vella.
En tot cas, estem davant un moment històric. El primer ministre britànic ha dit el que molts, dels dos costats del Canal de la Mànega, constaten des de fa temps: el Brexit no va pas tornar el control del país als britànics. Els ha deixat sols i sense alternativa.