Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Meritxell Mateu

Meritxell Mateu

Assessora d'empreses

 

 

'El Reino'

'El Reino'




Dies enrere, guiant-me per la ressenya de la revista francesa Télérama, vaig anar al cine a França a veure la pel·lícula espanyola de Rodrigo Sorogoyen El Reino.

Télérama, que al meu entendre té sovint una crítica molt puntillosa i exigent, li donava tres estrelles sobre quatre. A més, vaig descobrir que aquesta película, que es va estrenar la tardor 2018, havia obtingut a Espanya set Goyas a l’útima edició d’aquests premis.

Així que, com molts altres espectadors, ja que la sala estava plena, i encuriosida per tantes lloances, vaig anar a veure aquest thriller polític sobre la corrupció a Espanya.

Efectivament, reconec que des del minut u em vaig endisar en l’entramat palpitant de la història, deixant-me portar com una observadora privilegiada per les accions, fets i gestos dels personatges de la pel·lícula. Sorogoyen hi fa una descripció agosarada, molt crua i punyent de la corrupció en la política a Espanya, alhora que esgarrapa l’actitud i el cinisme dels partits polítics, ja que mostra com aquests són els artífexs i els principals beneficiaris de les trames de corrupció, mentre que a la mínima ensopegada se’n renten les mans i neguen tota responsabilitat.

Estava totalment absorbida per la pel·lícula, que és llargueta, quan en la darrera mitja hora vaig descobrir, astorada, que el nostre país també era un dels actors! I la imatge que se’n desprenia estava a anys llum dels publireportatges que surten de tant en tant a La Vanguardia, o de les falques televisives que hem pogut veure televisions franceses i espanyoles sobre les virtuts del Principat. El cert és que Sorogoyen no devia consultar ni a Andorra Turisme, ni a Actua ni a cap organisme del país per a incloure’ns a la seva pel·lícula, ja que exposa una visió molt estigmatitzada del nostre país, que al meu entendre ja no correspon a l’Andorra actual. Es més, mostra només una Andorra fosca i dona dos clatellots: un a la banca i l’altre a la permissibilitat social.

Així, vaig veure com en el film el personatge principal de El Reino anava a Andorra amb un còmplice a buscar els diners que hi tenia atresorats sense declarar a diferents bancs andorrans del país que encara operen avui en dia. I anomenavaa tres d’aquests bancs sense embuts. Alhora, vaig seguir mirant el fil de la pel·lícula on aquest personatge anava a buscar un papers a un xalet ostentós d’un polític espanyol ubicat a una urbanització del Principat. Hi troba la filla d’aquest polític que havia organitzat, al xalet d’Andorra i a esquenes del pare, una festa de porretes. Això és tot.

El Reino redueix el país en dues imatges simplistes que trobo poc representives. Hi mancaria una visió més àmplia del que és realment l’Andorra actual. El nostre país és ben segur imperfecte i no està exempt de fets reprobables, però també ha evolucionat en molts aspectes els darrers anys i s’ha anat adaptant. I la pel·lícula no li fa justícia en aquest sentit. És més, aquesta imatge tan parcial de l’Andorra d’avui va provocar que la meva percepció sobre el film donés un gir de 180 graus, tot i reconèixer que la pel·lícula és molt interessant. És cert que no deixa de ser només una ficció. Però és un film premiat i aplaudit per la crítica i els espectadors, que tenint en compte que la imatge d’aquesta Andorra mig pirata que ocupa la trama final de la pel·lícula, es queden amb aquesta percepció del nostre país.

Vaig sortir de la sala amb sentiment agredolç i fins i tot afligida. Des d’aleshores no puc deixar de pensar en com n’és de fàcil rebaixar la imatge d’un país i com n’és de difícil recuperar-la! I el que és més complicat encara és revertir els perjudicis!

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic