El repte del Llibre Blanc

Casualitats de la vida, toca escriure aquest article la setmana que hauríem d’estar celebrant una nova edició del Festival Ull Nu. Com ja sabeu, no ha estat possible i ens hem vist obligats a ajornar-ho fins a l’any vinent. Una decisió dolorosa, però necessària atès que tothom està patint les conseqüències d’aquesta pandèmia inesperada. En el cas de la cultura, un sector que ja de per si viu sempre en la corda fluixa, les afectacions són majors. Ara més que mai, cal que se li doni el reconeixement i el valor que mereix en el nostre país. També per casualitats de la vida ens trobem en plena elaboració del Llibre Blanc de la Cultura, i aquesta pot ser una oportunitat d’or.
Cal valorar positivament que s’hagi posat en marxa aquesta iniciativa. Sobretot que hagi estat concebuda amb la finalitat de dibuixar un mapa fidel de quin és el panorama actual, saber quina direcció volem prendre en el futur, i que es doni l’oportunitat a tothomd de participar-hi. Fins aquí tot bé. Però anem amb compte, perquè el repte és majúscul i si les coses no es fan bé, les conseqüències podrien ser greus, al meu entendre. Cal recollir els neguits i els suggeriments de millora de tots els qui ens dediquem a la creació cultural, com no podia ser d’una altra manera. Però, serem capaços de deixar de mirar-nos el melic i tenir una visió global per tal que totes i tots hi sortim guanyant?
En cas de ser així, demostrarem un alt grau de maduresa, de solidaritat i de compromís com a sector. Per contra, certs recels i discrepàncies podrien accentuar-se perillosament.
Igual d’important resulta conèixer l’opinió de la ciutadania. Al cap i a la fi és el nostre públic objectiu i no tindria cap sentit establir unes directrius futures sense recollir informació tan valuosa com és el retorn de les nostres accions. El temps dirà quina és l’opinió que mereixem. Però això només serà possible si se’ls fa sentir partícips completamenti se’ls dona a conèixer correctament el context, els objectius i les eines que hi ha a disposició.
I per últim, referir-me a les institucions. El seu repte està a evitar que el Llibre Blanc de la Cultura acabi sent paper mullat. De la mateixa manera que es demana compromís als agents implicats i a la ciutadania, un cop s’arribi al redactat final, s’espera que es faci un esforç per dur a la pràctica tantes propostes de millora recollides com sigui possibles. A aquestes altures tots tenim clar que el Llibre Blanc no és un xec en blanc per al sector, només faltaria! De ben segur les aportacions seran realistes, coherents i consensuades. Però si no es percep aquest esforç institucional, temo que s’incrementi la desconfiança envers aquestes.