Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Pere Baró

Pere Baró

Secretari d'organització del Partit Socialdemòcrata

 

 

El repte d’independitzar-se




Després de mesos i mesos de recerca d’informació per trobar un petit pis per independitzar-me, arribo a la conclusió que aquí, a Andorra, ser jove i voler començar una vida tot sol és impossible. Aquesta és la conclusió a la qual arriben totes les persones amb el desig de deixar de viure a casa dels pares que es posen en contacte amb mi per mirar de trobar una solució.

El que sí que és cert, i crec que la gran majoria de joves hi estarem d’acord, és que Andorra ens ho posa cada vegada més difícil. Bé, concretem... l’actual Govern. Aquest n’és un altre exemple clar: l’actual política d’habitatge. Escric aquest article des de la indignació i la frustració d’estar mesos i mesos buscant un pis simple, sense cap tipus d’extres, que ens deixi una mica de sou per viure.

La primera pregunta que em ve al cap és: en quina societat vivim? L’actual política d’habitatge ens ha deixat el següent panorama: vist que no hi ha un control de pisos buits, el mercat dels de lloguer és molt petit i les immobiliàries se n’aprofiten i demanen uns preus desorbitats, que molt poca gent es pot permetre. El Govern no és capaç de regular l’oferta i la demanda, i els professionals del sector se’n valen. I nosaltres? Els joves que volem viure i fer vida a Andorra, com ho podem fer? Ajudes? Des de Govern, hi ha ajudes, no sempre fàcils d’obtenir, i, per part dels comuns, com el d’Andorra la Vella, t’ofereixen uns pisos de Jovial, amb una llista d’espera interminable i unes condicions d’accés, de vegades, qüestionables (no aprofundiré en el tema).

I què passa amb la compra? Doncs estem en un cas molt semblant. En el mercat actual, en què hi ha més demanda que oferta, les quantitats continuen sent desorbitades i gairebé inassolibles per un jove normal del nostre país. Aquí si, Govern et dona una ajuda, estàs exempt de pagar l’ITP (Impost sobre transmissió patrimonial), però, a partir d’aquí, para de comptar. Tu mateix t’has de buscar les castanyes i no volen saber res de com t’ho fas. De veritat ens demanem per què el 50% dels joves no estan interessats en la política? Doncs potser aquí hi trobem una de les raons.

Anem a fer una mica de números: un jove que es vol independitzar, sol, amb un sou de 991,47 € i amb 600 € de lloguer (serem generosos), amb 150 euros d’extres (telèfon, llum, calefacció, pàrquing), comptant el menjar (100 € més), i sense valorar despeses anuals, com assegurances o d’altres. Ens fa un total de 850 €. Així doncs, ens queden 141,47 euros per passar tot el mes. Sí, companys, tenim un problema, no podem viure amb això.

La meva pregunta és: des de l’executiu no s’adonen del greu problema que tenim en aquest país quant a mercat immobiliari? No són capaços de legislar per protegir el consumidor? Ningú està dient de fer una caça de bruixes envers les immobiliàries, prefereixo deixar les coses clares, però sí que protegeixin també els interessos d’aquests joves, i no tan joves, que, per l’actual estat d’aquest mercat, veuen que és impossible marxar a viure sols. Són aquestes les polítiques de Joventut del Govern? Potser, abans que exploti aquesta situació, haurien de començar a revisar l’actual política d’habitatge i veure en què està fallant, perquè el que és segur és que alguna cosa no funciona i potser, si continuem esperant, serà massa tard.

Personalment, m’entristeix molt aquesta situació: veure que no es preocupen ni el més mínim de les nostres necessitats bàsiques, perquè, sí, tots tenim dret a un habitatge digne i, sí, tots tenim dret a poder viure dignament, i, ara per ara, en aquest país tot és complicat. Mentre ens preocupem més per protegir el poderós, ens serà molt difícil. I és una llàstima veient tots els joves que deixem escapar per polítiques com aquestes, entre d’altres.

Ja ho vaig dir una vegada i ho torno a repetir: tots els joves que marxen perquè no poden viure dignament en el nostre país són professionals de tots els sectors que perdem, i que se’n van a altres països que els acolliran millor que aquí, i llavors els ho tornaran amb progrés i resultats. Reflexionem-hi: tot allò que no canviem avui ens pot perjudicar en el demà.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

la trasparencia de l’adjudicacio del pisos de Jovial es d’una trasparencia total i absoluta.
Em resulta lamentable criticar a l’unic Comu que s’ha preocupat de l’emancipacio dels Joves.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte