En tots els àmbits de la nostra societat hi ha una sèrie de normes que organitzen i donen estabilitat a les relacions entre les persones. De vegades són normes escrites, de vegades es manifesta el respecte i sempre ha de ser present. Amb respecte construïm un ambient en què el compromís i la responsabilitat de cada persona és el més important. La clau: respectar i ser respectat.

Per desgràcia, en les relacions laborals hi ha problemes ocasionats en les interaccions dels uns amb els altres. De vegades, els interessos d’una persona en particular no coincideixen amb els dels altres i cal tractar que siguin compatibles. Hi ha faltes d’educació o simplement faltes de companyonia. En definitiva, faltes de respecte als altres.

El respecte és un valor fonamental en la vida en general i en l’empresa en particular. El respecte inclou mirament, consideració i deferència, que l’ésser humà pugui reconèixer, acceptar, apreciar i valorar les qualitats del proïsme i els seus drets. És a dir, és el reconeixement del valor propi i dels drets dels individus i de la societat.

El respecte permet que la societat visqui en pau, en una sana convivència a partir de normes i institucions. Implica reconèixer en si i en els altres els drets i les obligacions: “No facis als altres el que no vols que et facin a tu.”

Exigeix un tracte amable i educat; el respecte és l’essència de les relacions humanes, de la vida en comunitat, del treball en equip, de la vida conjugal, de qualsevol relació interpersonal. El respecte és garantia de transparència.

Porta amb si una acceptació sincera de les qualitats, actituds i opinions, evita les ofenses i les ironies, no deixa que la violència es converteixi en el mitjà per imposar criteris.

El respecte a les persones implica no considerar-se superior a ningú. Tots sentim que tenim el dret a ser respectats pels altres per la nostra manera de ser, d’actuar i d’expressar-nos. Això exigeix de nosaltres el deure de respectar igualment totes les persones.

El respecte a les condicions individuals dels companys a l’oficina és la clau per a un ambient positiu i més productiu.

La religió, l’edat, les limitacions físiques, les característiques particulars o qualsevol altra condició personal que faci destacar algun empleat dins del grup no han de convertir-se en blanc de burles o menyspreu. Es pot ofendre la resta del grup amb actituds que poden ser sàviament manejades, simplement cal pensar en el que pot ofendre els companys i intentar no fer-ho (per exemple: mirar la pantalla de l’ordinador de dalt a baix, parlar per telèfon a les reunions, agafar material de la taula del company sense permís...).

¿Com podem demostrar respecte a la feina i els companys? Tractem les persones amb cortesia, amabilitat i bondat.

Animem els col·laboradors i/o companys a expressar les seves opinions i idees. Escoltem els altres abans d’expressar el nostre punt de vista. No parlem mai de més o tallem una altra persona quan està parlant.

Utilitzem les idees de la gent per canviar o millorar el treball. En el cas del cap, deixem que els col·laboradors sàpiguen que s’ha usat la seva idea, reconeguem-ho i fem-ho públic o, millor encara, animem l’autor de la idea que la posi en pràctica.

No insultem mai. No menyspreem o vexem les persones o les seves idees. No critiquem constantment per coses petites, no menystinguem.

Tractem les persones de la mateixa manera, sense importar la seva raça, religió, sexe, edat o país d’origen.

És normal que en compartir tant de temps i espai amb els companys de feina sorgeixin friccions i problemes, però és responsabilitat nostra saber actuar correctament i no de manera impulsiva davant d’aquestes situacions.

En cas de conflicte amb un company, dialoguem-hi. Si no escolta raons, una opció per acabar amb la disputa és exposar el problema al superior, al responsable de Recursos Humans (si saben escoltar i comprendre la teva situació). Però abans analitza fins a quin punt els valors de l’empresa estan alineats amb els del company que t’està fent la vida impossible. Respecte, valor fonamental per als empleats.

Finalment, cal dir i recordar que vivim en la societat de les xarxes socials, de manera que abans d’enviar un correu electrònic pensem bé el que escrivim (recomano llegir o rellegir el post “¿Saps escriure a la xarxa?”), perquè l’escrit queda, ens movem en el món de les xarxes socials i, al final, tot se sap.