L’Escena Nacional d’Andorra és una de les propostes que més he celebrat des de la seva creació. He tingut la sort de compartir grans moments personals i professionals amb els seus successius responsables. I m’he pogut sentir part d’aquest veritable projecte de país. Més enllà de la meva implicació directa o indirecta, penso que val la pena posar en valor la grandíssima tasca que s’ha estat duent a terme al llarg de tots aquests anys.
Tothom s’omple la boca quan es parla del quantiós talent artístic local, i de la necessitat de donar-hi suport per conservar-lo i fomentar-lo. Doncs aquest és un gran exemple de com penso que s’han de fer les coses. Per una banda, es tracta d’un projecte obert on tothom que s’hi dediqui pot presentar propostes escèniques. I així ho demostren les moltes produccions que s’han pogut dur a terme gràcies al suport econòmic i logístic rebut. També gràcies a això, hem pogut veure als escenaris del nostre país una gran representació d’intèrprets, directors, tècnics o creadors que conformen el panorama local. I no oblidem que és un interessant trampolí per a futures generacions de creadors que tenen l’esperança de poder dedicar-se professionalment a allò que més els agrada.
He de dir que no sempre he estat d’acord amb les línies d’actuació que s’han pres. Però tampoc soc ningú per dir què és millor o pitjor, o simplement què és el més convenient a cada moment. Per això ja tenim uns directors artístics perfectament preparats i qualificats. El que sí penso és que és un gran encert que s’hagi recuperat una aposta ferma per la internacionalització del talent. Lògicament no podem disposar d’uns pressupostos que ens permetin aixecar espectacles que puguin competir en segons quins circuits professionals. Però sí que podem aportar el nostre granet de sorra per traspassar les nostres fronteres i cercar interessants aliances. I de retruc, que aquests grans espectacles puguin ser gaudits a casa quan estiguin de gira. Un absolut win-win al meu entendre.
L’Escena Nacional d’Andorra torna a viure moments de glòria. Torna a estar on li pertoca i cal que se li segueixi donant el màxim suport institucional. Andorra no es pot deixar perdre un projecte d’aquestes característiques. I menys si es vol consolidar una aposta que, a mitjà o llarg termini, pot esdevenir un referent internacional. I encara diré més: potser estaria bé que, des de diferents àmbits, ens emmiralléssim en aquest model per donar una sortida real a tot aquest talent local del qual tant es parla. I no em refereixo únicament a la creació artística.
