El ‘Retaule de Sant Ermengol’

Els dos muntatges escènics d’Esteve Albert que han perdurat en el temps i lloc per al qual van ser escrits per ser representats són Bandera de Catalunya, a Bellcaire d’Empordà, i el Retaule de Sant Ermengol, a la Seu d’Urgell. Bandera es representa la nit de cada Divendres Sant al castell d’aquella població empordanesa, i el Retaule, al claustre de la Catedral d’Urgell.

Esteve Albert ideà i escrigué el text original del Retaule amb la voluntat que el públic conegués diferents aspectes de la vida d’Ermengol, bisbe d’Urgell en el canvi del primer mil·lenni. L’obra conjumina un espectacle teatral en un marc escenogràfic únic que són els claustres i la catedral romànica. En representar-se durant la nit, els diferents jocs de llum hi tenen un paper primordial. Com a afegit, si la nit és fosca i estelada, la volta de cel hi té també un protagonisme. El Retaule és un espectacle escènic, de llum, so i música.

El Retaule fa honor al seu nom en ser una mena d’escenificació d’un retaule d’altar que dibuixa diferents aspectes de la vida d’un sant. En les darreres edicions s’hi han incorporat escenes més dinàmiques que es contraposen a l’estaticitat que l’ha caracteritzat molts anys. Enguany el nombre d’actors cantors ha augmentat, amb la incorporació de nous personatges que s’uneixen al ja tradicional de la Sibil·la. Cal recordar que la majoria d’actors no són de dedicació professional.

L’actual director, el cerdà Xavier Piguillem, ha incorporat enguany l’escena de les velles d’Aiguatèbia. Representa tres dones dels anys 60 del segle XX d’aquella població de l’alt Conflent, pàtria de Sant Ermengol, que narren diferents escenes de la seva vida, immediatament representades a Retaule. L’episcopat de Sant Ermengol fou d’una gran transcendència per a tot el país, en un moment en què quedà orfe de comte com a conseqüència de l’Expedició a Còrdova del 1010. Sant Ermengol tingué cura del jove infant orfe de pare, hereu del comtat d’Urgell, conquerí Guissona, i redreçà tot el país amb una xarxa de camins i de ponts que perduraren com a vies principals de comunicació fins a finals del segle XIX.

Ermengol es correspon a tota una sèrie de bisbes, que sense deixar el seu paper de lideratge religiós, tingueren un paper clau com a membres de la noblesa: amb una mà duien el bàcul i amb l’altra empunyaven l’espasa en la seva lluita contra els sarraïns.

El representat en aquesta obra explica aspectes de la història d’Andorra previs en prop de tres segles a la signatura dels Pariatges. De fet, Esteve Albert va fer una picada d’ulls amb l’escena de Llumeneres, la menys històrica i més folklòrica de tot el muntatge escènic.

Podeu veure les representacions del Retaule fins dissabte, cada nit a les 22 hores.