El retorn

Per al meu amic Fran! Tornar al niu. Retrobar-te de nou amb les teves arrels. Retornar a casa convertit en l’home o la dona que aspiraves a ser quan un dia vas decidir, per voluntat pròpia o per qüestions del destí, volar per estendre les teves ales i fer-te amb la teva identitat pròpia. La tornada al lloc on es va fer la teva gènesi és un retrobament amb el teu jo anterior, amb tot l’entorn circumstancial d’abans, amb les persones que et van modelar i donar forma al teu esperit antic. És la tornada a tot el vell del que vas decidir desprendre’t un dia. La tornada a casa és un exercici de consciència metafísica en el qual has d’estar preparat amb tu mateix i amb els altres per afrontar l’impacte de la retrobada.

I com estar preparat?, et preguntes. Has de ser en tot moment el teu nou jo. La nova personalitat que has forjat i que t’ha portat, des de tants aprenentatges, a convertir-te en l’ésser que avui ets. No et deixis influenciar per l’ambient que et trobis. Ni per les emocions que encara estan en tu de temps passats que poden tornar a ressorgir. Notaràs que ja res és igual. I no perquè hi hagi hagut molts canvis, pot ser que tot segueixi igual. Però la teva percepció del context i de la gent és totalment diferent. Res és igual perquè tu no ets el mateix. Els teus ulls amb els quals observes tenen una altra mirada cap a la realitat. Les teves creences són unes altres. Per tant, la realitat que ara veus té per a tu una altra interpretació molt diferent de la que tenies anys enrere. Que no t’exalti aquesta sensació. Has de normalitzar-la i fer-la útil per a tu. És l’impacte de tornar a connectar amb el passat vivint tu i sent tu un altre present. Et pot descol·locar l’inici. Per això, has de naturalitzar l’emoció de l’estranyesa i la diferència. És normal després de tant temps sense interactuar. Poden tornar els vells anhels o els vells fantasmes també. No li donis molta importància. Que no t’afectin. Mantingues un discurs mental que sigui l’adequat per a aquesta trobada amb el teu passat.

La separació en el temps i en l’espai t’ha adobat. Els anys que has passat fora t’han fet un altre individu. Has hagut de lidiar amb el fenomen del canvi. I valent davant del desconegut, les circumstàncies incertes t’han obligat a madurar, a créixer, a transformar la teva ànima a causa de l’exigència del nou context. Quan vas arribar o has anat arribant als llocs nous, cada nou lloc t’ha exigit canviar el guió del que tenies previst. Els canvis en tu han estat obligats, perquè viatjar i aposentar-te en nous llocs t’exigeix eixamplar la teva consciència, obrir la teva ment, transformar les teves creences velles i obsoletes en noves i renovades. Convertir-te en un altre jo.

Viatjar, dirigir-te cap a la incertesa i crear el teu nou espai constantment et fa poderós, perquè descobreixes recursos, habilitats, facultats que estaven en tu i que mai havies utilitzat. Veus que en el teu interior s’allotja un gegant que desconeixies. Un individu aguerrit, decidit, resolutiu i que és capaç de tot perquè se sent suficient davant de tot. Experimentes aquesta força interior que et representa d’una manera desconeguda per a tu, com mai havies experimentat. És l’instint de supervivència, que fins llavors no l’havies necessitat, però ara es converteix en necessari. A partir d’aquest moment la força del teu gegant t’acompanyarà sempre. Has conegut qui ets realment. En aquell món conegut i possible del passat no la necessitaves, perquè tot era acomodament. Ara no. Ara ets un altre. Has experimentat una metamorfosi. I segur que molts de la teva llar no t’entenen ni et coneixen. Els has de comprendre. No els vulguis convèncer ni demostrar. Sigues tu, i deixa que amb el temps s’acostumin al gegant en què t’has convertit. Els acabaràs agradant.

Molt important. Tornaràs a retrobar-te amb el teu vell jo. Tingues una bonica conversa i enorgulleix-te de l’ésser en què t’has convertit. I crida: “Ara soc jo!”