El risc de deixar-ho tot per al final

El ministre Xavier Espot, una de les persones que més consens genera entre les files demòcrates per tal d’encapçalar el projecte de DA en les eleccions generals de la primavera vinent, reconeixia al final del debat d’orientació que si un que ha governat vol revalidar la confiança dels ciutadans, ho ha de fer presentant un balanç satisfactori. I això passa inevitablement per presentar un “alt compliment” del programa electoral, el compromís “principal” amb els ciutadans. És obvi, doncs, que la decisió del cap de Govern d’esgotar la legislatura afavoreix que DA pugui incrementar el grau de compliment del seu programa. Ara bé, el fet de deixar les grans reformes i bona part de la feina per al final del segon mandat situa els demòcrates davant un altre repte com és el de prioritzar allò del programa que sí es podrà complir i allò que no podrà completar el tràmit parlamentari i caurà amb la finalització de la legislatura. És una mica com allò de si et preguntessin de quina mà, dreta o esquerra, estaries disposat a prescindir. I és que per a cada ministre les seves són lleis importants que han de tirar endavant. A més, totes les lleis comporten un impacte per a la ciutadania, fet que complica la tria ja que no és fàcil haver de decidir, en el cas de textos adreçats a col·lectius determinats, a qui se’ls facilita o se’ls millora el seu dia a dia i a qui, per no haver fet la feina abans, se’ls deixa per a la següent legislatura. És evident, per tant, que DA no es troba davant d’una elecció senzilla, però, pel bé del país, esperem que el criteri de possibles vots no sigui l’utilitzat a l’hora de prioritzar les lleis que han de tirar endavant.