El risc de pobresa i el Copríncep Vives

Com diu el meu company del PS, Esteve López: “Creieu que és normal que, en un país tan ric [en termes de PIB per càpita]com el nostre hi hagi un 26% de persones en situació de pobresa [relativa o severa] o en risc de pobresa? Aquesta estadística oficial reflecteix fidelment quina ha estat l’acció –millor dit, la no-acció– del Govern de DA per fer un Estat del benestar per a tothom. Indignant!”

La publicació del departament d’Estadística de dijous passat és molt preocupant, ja que a finals del 2018 quatre de cada cent ciutadans (unes 3.000 persones) patien pobresa severa, uns 10.000 ciutadans es trobaven en risc de pobresa i uns 2.700 patien privació material severa. Això significa que no es podien permetre almenys quatre conceptes dels nou que estableix l’indicador: anar de vacances almenys una setmana a l’any, una alimentació que contingui carn, pollastre o peix almenys cada dos dies, o mantenir l’habitatge a una temperatura adequada.

Un 40,7% dels habitants (uns 31.000) no tenia el 2018 capacitat per afrontar una despesa imprevista de 950 euros i un 12,9% (uns 9.800) havien tingut algun retard en el pagament de les despeses d’habitatge al llarg del darrer any.

L’enquesta de condicions de vida recull que el 2018 un 14,5% de la població (uns 11.000) assumia unes despeses d’habitatge superiors al 40% dels seus ingressos, sense tenir en compte les prestacions socials que podien percebre per aquest concepte.

El copríncep episcopal Joan-Enric Vives va declarar en la seva visita recent al Principat que el “preocupa” la situació de pobresa de part de la ciutadania, i també va afirmar que “som un país pròsper: cal repartir aquesta prosperitat i fer-la sostenible”. El cap d’Estat va demanar al Govern que tingui com a “prioritat” combatre la pobresa al país i que “reconsideri” la distribució de les pensions d’acord amb l’increment del cost de la vida. Va recordar que la pobresa a causa del preu de l’habitatge és un dels principals problemes i va fer una crida als particulars, que han de treballar en la línia del Govern i dels comuns per intentar modular la tendència alcista del mercat. Però va obviar parlar de la venda, per uns onze milions d’euros, dels terrenys de la Borda Nova, uns terrenys que formaven part del patrimoni que Maria Maestre va donar a l’Església catòlica per destinar-los a tasques socials. Ara alerta del perill d’especular amb l’habitatge sense predicar amb l’exemple i incomplint el llegat. Perquè el Bisbat no fa pisos socials a Andorra?

No puc cloure aquest article sense parlar de les polèmiques declaracions del cap de Govern Xavier Espot: “Tenim la garantia que els candidats que formen part de les nostres llistes són persones formades i capacitades per assumir aquest repte, no sé si tots els partits poden dir el mateix.” En una pregunta urgent presentada  davant el Consell General, el PS demana al Govern si creu que són unes declaracions escaients i apropiades per un Cap de Govern. Per això el parlamentari socialdemòcrata demana al senyor cap de Govern que rectifiqui, així com una demanda pública de disculpes.