El risc i la solidesa de les institucions

“Rigor i honestedat intel·lectual a l’hora d’exposar les legítimes idees de cadascú”, “no jugar el joc de la desestabilització”, “posar les coses al seu lloc” i “no crear debats artificials o forçats”, entre d’altres, són algunes de les peticions que el síndic general va fer –sense anomenar-les directament– a les forces polítiques de l’oposició en el tradicional discurs del Dia de Meritxell. Una al·locució en què, de la mateixa manera que ha fet en altres intervencions, Mateu va defensar de forma aferrissada el Coprincipat i les institucions que el conformen tot i admetre que, segurament, els responsables polítics no han sabut transmetre prou als més joves el valor d’aquests.
La defensa, però, del model institucional que ha permès al país ser el que és avui dia porta implícita una advertència –novament sense concretar-la i als partits de l’oposició– que no és altra que la d’evitar debats i determinats qüestionaments que, a criteri del síndic, puguin posar en risc aquesta forma d’Estat. Un veto per exemple –perquè una altra vegada el síndic va evitar concretar– contra aquells que gosin posar damunt la taula el debat sobre si cal despenalitzar o no l’avortament, encara que sigui únicament en aquells tres supòsits mínims majoritàriament acceptats pels diferents estats com són que hi hagi un risc per a la vida de la mare, malformacions del fetus i que l’embaràs hagi estat a causa d’una violació. Si el simple fet de posar damunt la taula determinats debats, aquest o d’altres, ja suposa fer trontollar, com diu el síndic, la solidesa de les institucions és que potser aquestes no són prou sòlides.