Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Martín Blanco

Martín Blanco

Artista Visual

 

 

El Rubius




Vivim envoltats, cada vegada més, de missatges que ens inculquen la cultura New Age del "només has de desitjar alguna cosa, que l’univers t’ho concedirà”, i un seguit bastant considerable de bla, bla, bla. Les visualitzacions i tota aquesta parafernàlia discursiva solen deixar de banda una part molt important de l’equació: l’esforç. Perquè sembla que és igual si et sacrifiques per alguna cosa i li dediques mil hores de feina, constància i dedicació; tu només desitja-la, que la fada madrina dels millennials te la concedirà. Suma això a la imatge que intenten donar-nos que l’èxit és l’única cosa que val a la vida, i tindràs una legió de tarats fent soroll per cridar l’atenció de la gent, que sol ser un esglaó més tarada encara que ells.

Això, avui dia, és extrapolable gairebé a qualsevol cosa. El mercat de l’art, i dic art per dir alguna cosa, ja fa temps que va eliminar la discussió i la tècnica, que és el més difícil d’aconseguir i de dominar. D’aquesta manera, qualsevol pot ser artista i, com a conseqüència, fer art. I si no els agrada la paraula artista la poden substituir per performer, que està molt de moda i significa el mateix. O sigui, res.

Aquesta cultura del banal premia el discurs artificial, que elucubra per justificar que –per posar l’exemple del mexicà Gabriel Orozco (ho sento, em resisteixo a dir-ne artista)– una capsa de sabates buida al mig de la sala d’una galeria tingui algun significat.

Però no passa només amb l’art. El món d’internet no és aliè a aquest nou corrent. I un dels paradigmes és Youtube. Encara que ens resulti complicat d’entendre, hi ha gent que cobra moltíssims diners per fer-se l’idiota o per comentar videojocs... fent-se l’idiota, no se n’oblidin. Em diran, però això ho consumeix algú? Val més que ho deixem aquí.

La qüestió és tenir subscriptors, és a dir, potencials consumidors als quals les grans empreses puguin treure informació. Però això té un preu i, de vegades, sol ser alt. La setmana passada, el Rubius, el youtuber espanyol de referència –i el tercer en l’àmbit mundial, amb gairebé 30 milions de subscriptors–, va anunciar que es retirava temporalment perquè pateix episodis d’ansietat provocats per la sobreexposició a les xarxes socials i per la pressió “que sento per donar sempre el 100%”. El que significa aquest “100%” que cadascú ho interpreti com vulgui. Aquest anunci va tenir reaccions de tota mena, com el fet de lloar el youtuber per visibilitzar un problema com el de l’ansietat, que pot derivar en depressió. D’altra banda, van aparèixer les frases de “si necessita agafar-se un descans, imagineu els que s’aixequen a les set del matí per anar a pencar al camp”.

El postureig a internet és el present des de fa molt de temps. Amb les connotacions que això impliqui. L’esforç? Més val que en parlem un altre dia.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

M'ha agradat molt el teu article d'avui. Quanta raó tens!!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte