El sabor andorrà, molt millor

Recentment ens assabentàvem de l’obertura d’un nou establiment on se serveixen cafès en gots de plàstic. De plàstic o d’algun material similar. Se’ns mostrava aquesta marca (nascuda a l’altra banda de l’oceà i reconeguda mundialment) com un model, un exemple a seguir pel sector turístic del Principat. Ho va dir el mateix ministre d’Afers Exteriors durant la inauguració d’aquest local: cal seguir aquest camí d’èxit i deixar de vendre esquí per passar a vendre experiències tal com ho fa el cèlebre comerç, que precisament no ven cafès sinó experiències. Els fanàtics del màrqueting se’m tiraran a sobre, però és ben estranya aquesta dissociació entre la qualitat del producte i la percepció que en podem arribar a tenir. ¿No troben? A més, no deixa de sorprendre que el desembarcament d’aquesta gran cadena sigui vist com un plus per al país. Cases que, per contra, es troben aquí i arreu i que porten a una pèrdua de l’autenticitat, de les coses úniques que es poden descobrir només en aquell lloc. ¿Quantes vegades ens hem perdut, tot fent el turista en indrets llunyans, buscant alguna cosa diferent de la que tenim a la cantonada de casa? Però hem trobat un món monotemàtic. Potser la diversitat en l’oferta comercial que ha de cercar aquest país no passa per aquí. És clar que tot depèn de a qui ens adrecem i què volem que esdevinguin aquestes valls. Per mi la qüestió és clara. Posats a triar, prefereixo el cafè amb sabor andorrà i amb tassa de veritat que no pas aquests succedanis.