“Heme aquí Señor Jesús en tu presencia/Postrado ante ti, dejo atrás mi confusión  Y me entrego todo a ti, Señor Jesús/Tómame, transfórmame/Quiero ser por siempre santo para Ti " (Vocación al sacerdocio, Jesed).
Durant el mes de juliol, quatre seminaristes de la diòcesi d'Urgell rebran el sagrament de l'orde: el passat dia 7 de juliol, festa de Sant Ot d’Urgell, els diaques Edison José Salas i Gilbert Bea reberen l'ordenació presbiteral a la catedral de Santa Maria d'Urgell de la Seu; el 12, Carlos Steve Rosas va ser ordenat diaca, a l'església de Sant Esteve d’Andorra la Vella. Finalment, el 19 Mateo Arias Arango va rebre l'orde del diaconat, a l'església de Sant Miquèu de Viella.
Vaig conèixer els seminaristes d'Urgell durant la celebració del dia del seminari al Santuari del Sant Crist de Balaguer. Coincidint amb el recés quaresmal organitzat per la diòcesi, alguns dels seminaristes ens van oferir el seu testimoniatge i experiència de vida, compartit en comunitat. Em va impressionar la fe i la valentia d'aquests joves, així com la felicitat, la serenitat i la pau que transmeten. No sempre van tenir un camí fàcil. Van deixar enrere les seves arrels i les seves famílies, però tots van respondre a la crida de Jesús. Déu dóna el cent per un.
Benet XVI expressa sobre el sacerdoci: "Creieu en la força del vostre sacerdoci. En virtut del sagrament heu rebut tot el que sou. Quan pronuncieu les paraules "jo" o "el meu" no ho feu en el vostre nom, sinó en el nom de Crist, "in persona Christi", que vol servir-se dels vostres sacrificis i del vostre talent”.
Carlos Steve Rosas va néixer a Colòmbia, en una família catòlica i practicant. El 2019 va arribar a la diòcesi d'Urgell. Des de fa un any, realitza la seva missió pastoral a Andorra la Vella on compagina el servei a la parròquia de Sant Esteve, col·laborant en diferents activitats parroquials i amb l'acompanyament de gent gran a residències. També exerceix la tasca docent com a professor de religió.
Rosas ha rebut l'orde diaconal per imposició de mans del bisbe d'Urgell, Josep-Lluís Serrano. També ha estat acompanyat pel bisbe emèrit, Joan-Enric Vives, per preveres de la diòcesi i de fora, formadors, companys, seminaristes i membres de la comunitat cristiana. Ha estat especialment emotiu l'agraïment a la seva mare, present a la celebració, i a la seva família; pel seu amor incondicional, els sacrificis i per la seva pregària. Carlos manifesta que des de petit la fe fou el centre a casa seva, i això va sembrar en ell una estima viva per Jesucrist i per l'Església. Sentint la crida de Jesús, va entrar a la vida religiosa com a franciscà caputxí, però després d'un procés de discerniment va comprendre que la seva vocació era el sacerdoci. Rebre el diaconat representa per a ell un pas profund i decisiu en la resposta al Senyor.
Etimològicament, la paraula diaca prové del grec diakonia, significa servei o ministre, per tant, és un ministre ordenat, cridat a servir el poble de Déu, a l'anunci de la Paraula, la celebració d'alguns sagraments i la caritat. El diaconat transitori és el pas previ a l’ordenació presbiteral. És un temps de preparació i d'aprenentatge que pot oscil·lar entre alguns mesos i un any.
A l'homília, el bisbe ha expressat a Carlos que l'orde del diaconat és servei i entrega als altres, superant el fet de viure centrat en un mateix, perquè el proïsme i el servei a la comunitat cristiana ocupin el primer lloc de la vida del diaca, adquirint la fesomia de Crist. També l'ha animat a no defallir i ha asseverat que la bellesa d'un cor es mesura per la disponibilitat i el lliurament.
És important que els nous diaques i preveres se sentin recolzats i acompanyats per  la comunitat cristiana. Tots som Església pelegrina. 
“La teva llum brillarà en la foscor i la teva alegria serà immensa” (Josep-LLuís Serrano).