El salconduit

Si més o menys seguiu els meus articles sabreu que m’he vacunat fa poc. Sabreu que mai no he estat antivaccins i que sempre que m’ho han demanat he recomanat, a tothom que en tenia dubtes, anar a vacunar-se per erradicar aquesta plaga vírica que ens està turmentant des de ja fa massa temps. La raó de la meva tardança a rebre el vaccí era que, si l’objectiu de rebre’l era tenir anticossos, jo ja en tenia, ja que vaig passar la malaltia el mes de març del 2020. Sí, no faci aquesta cara, ja fa gairebé 20 mesos. Anticossos de l’autèntic cep original, el de Wuhan escolti… 
Em repeteixo més que l’all, i demano disculpes als meus companys de feina i amics que m’han d’escoltar explicant el mateix argument tot sovint. M’he anat fent anàlisis de sang cada tres mesos per controlar el nivell dels anticossos, i no només era òptim, sinó que en gran mesura els conservo (segons els criteris de l’OMS, que jo no m’invento res).
Però donat que hem de continuar amb la nostra vida, i tenim uns bitllets per anar a veure un concert el mes de febrer al Regne Unit, vaig decidir vacunar-me el mes d’octubre, amb la mala sort que el dia de la cita estava refredat i ho vaig haver d’endarrerir fins al dilluns 22 de novembre. 
I a mi què m’importa, deuen estar pensant, què m’explica el Vilella avui… la seva vida en fascicles?
Deixin-me acabar, ja falta poc, o passin a l’article del costat, avui és de primera!
El resultat d’aquesta carambola és que, malgrat estar farcit d’anticossos –vegeu aquí els que vaig guanyar amb la suor de les meves febrades de fa 20 mesos amb els de la febrada de dimarts de la setmana passada, 38 i mig, eh? Que no és poca cosa…!– no tindré el meu salconduit Covid desbloquejat fins d’aquí a un mes i mig. No escric això enfadat, que consti en acta. Ho escric xocat i perplex de com hem pogut arribar fins aquí.
Un mes i mig sense poder anar al bar ni poder anar a menjar fora de casa. 
No pateixin, sobreviurem, ja que amb els serveis a domicili que la majoria de restaurants, precisament a causa de la Covid, tenen ara mateix a disposició dels que es queden a casa, si em ve de gust algun àpat especial, ja faré que me’l duguin. El que sí que m’incomoda és que no podré anar a veure els actes de la segona edició de la Cultura no s’atura, almenys els que se celebrin aquest mes i mig, perquè el que no penso fer és que em vagin rascant les fosses nasals cada dia del món sabent que tinc anticossos. 
Fent una mica de cerca a Twiter, he vist que n’hi ha uns quants com jo que no entenen per què els immunitzats naturalment no tenim dret a tenir un salconduit Covid; fins i tot han enviat e-mails al Raonador del Ciutadà. Els desitjo molta sort, jo he desistit de rebre aquest reconeixement i ja duc la primera dosi en espera de la segona, que em permetrà entrar de nou d’on se m’ha fet fora, i no em refereixo al bar.
Bé, fins aquí les meves penes.