El Sant inquisidor d’Escaldes

Entre totes les esglésies del nostre país, que són moltes i sota l’advocació d’un gran nombre de sants i santes de tota època, només n’hi ha una en tot el país, a Escaldes-Engordany, el patró de la qual és un Sant inquisidor italià: Sant Pere Màrtir o també conegut com a Sant Pere de Verona, un dominic del segle XII que fou nomenat Inquisidor General d’Itàlia l’any 1232 pel papa Gregori IX, Ugolino de Segni.
Aquest patronus sanctus de l’església parroquial d’Escaldes-Engordany, nascut a Verona, Itàlia, era fill de pares càtars, però gràcies a la seva estada a la Universitat de Bolonya va romandre lluny d’aquest maniqueisme cristià que ja s’havia estès pel centre i nord d’Itàlia. Amb tan sols 16 anys va conèixer Sant Domènec de Guzmán, fundador de l’Orde dels Predicadors (dominics), on va ingressar de seguida allunyant-se de la seva família, que en més d’una ocasió havia titllat d’escorpins de l’heretgia.
El lema de l’orde dels dominics és Laudare, benedicere, praedicare (lloar, beneir i predicar), que és el que va fer en vida, destacant com un gran predicador. Se li van aparèixer les tres santes màrtirs Agnès, Cecília i Caterina d’Alexandria i van mantenir amb ell un diàleg que no solament va escoltar ell, sinó també el prior del convent. Aquest, pensant que havia convidat dones a la seva cel·la, no solament el va fer traslladar, sinó que li va prohibir predicar. Sant Pere Màrtir, entristit, va pregar a Déu: “Senyor, Tu saps que no soc culpable. Per què permets que em calumniïn?” Jesús va respondre: “I què vaig fer jo, Pere, per merèixer la passió i la mort?” En aquell moment Pere va comprendre que havia de viure la humilitat i renunciar a la fama de predicador.
El 6 d’abril del 1252, al bosc de Barlassina, a la Llombardia, va rebre dues destralades al cap. Abans de morir, amb la seva pròpia sang va escriure amb un dit a terra: “Credo”. Tenia 46 anys. El seu assassí, Carino Pietro da Balsamo, va penedir-se del crim i va acabar ingressant a l’orde dels dominics esdevenint beat. Sant Pere Màrtir va ser canonitzat pel papa Innocenci IV el 9 de març del 1253, només 337 dies després de la seva mort, esdevenint el Sant més ràpidament canonitzat de l’Església catòlica.
Representat magistralment al retaule major de la Immaculada, a l’església que sota la seva advocació tenim a Escaldes, una joia del barroc andorrà pagada íntegrament per la confraria de paraires i teixidors, el nostre Sant Pere Màrtir el trobem amb l’hàbit dominic i una palma de martiri amb tres corones: virginitat, predicació i martiri.
Aprofitem el 29 d’abril, festa del Sant, per anar a l’església d’Escaldes, on encara avui es beneeixen aquell dia unes branques d’avet en forma de creu per posar a les portes de les cases i protegir-les de tot mal. Sant, inquisidor, màrtir... Com deia el filòsof danès Kierkegaard, “el tirà mor i el seu regne s’acaba. El màrtir mor i el seu regne comença”.