El Sant Julià de fa cent anys

El Josep Maria de cal Vitor, el nunci, fa temps em va obsequiar amb unes velles pàgines procedents d’una publicació francesa de principis del segle passat. Es tracta del relat d’un viatger gal que passà per Andorra i va relatant les seves impressions sobre el Principat. Em limitaré a reproduir el text i un dibuix basat en la borrosa foto que il·lustra el seu escrit, en la part que fa referència a la meva parròquia. Diu per començar que Sant Julià va ser durant un llarg temps la parròquia més important d’Andorra des del punt de vista del comerç i de la indústria. També fa referència a l’establiment bancari que hi havia, a les cases blanques, al modern hotel... Opinions totes que traspuen admiració.
Evidentment, la nostra parròquia era comercialment i industrialment activa. Una prova fefaent n’és que encara avui abunden les cases que és coneixen pel sobrenom de família que s’identifica amb una activitat concreta, com per exemple ca la Lola de l’estanyet, cal Jaumet del ferrer, cal Sabater, cal Campaner, cal Calderer, cal Terrissaire, cal Sastre Mas... I tants d’altres que em deixo perquè seria el mai acabar. Ja sé que els tems canvien, que roden contínuament, que s’evoluciona. Però és d’esperar que sigui per millorar.
Jo espero que tant industrialment com comercialment Sant Julià recupero el vell tremp, encara que sigui distint, encara que no tornin mai més aquelles multituds d’estiuejants que omplien els nostres hotels i les petites botigues de la vella plaça Major i del carrer dels Cavallers.
I vet aquí el que deia el nostre viatger: “Les cases blanques que s’arrengleren al llarg del carrer principal, que de fet és la carretera nacional, la banca espanyola que es troba a l’entrada del poble, així com un hotel modern son indicis d’una prosperitat antiga i continua en el temps. Les fàbriques de tabac, de cerilles i de draps han enriquit Sant Julià.
La proximitat a Espanya i la difícil comunicació amb les parròquies més enllà d’Andorra la Vella han concentrat durant molt de temps a Sant Julià quasi tota l’activitat del país.
Cal no passar per alt, a l’entrada de la plaça, unes antigues mesures de blat construïdes amb granit.
Al voltant de Sant Julià orbiten una dotzena de veïnats que en depenent i que formen part de la parròquia. S’hi pot visitar Bixessarri, al costat del riu Os; Certés, Aixirivall, Auvinyà i la seva cascada a la riba esquerra del Gran Valira. A l’altre costat, a la riba dreta, quasi al davant d’Auvinyà, convé fixar-se sobre el Puig d’Olivesa en les restes de la Seca, llegendàries a Andorra.”