El Schicksalstag, el dia fatídic

Avui 9 de novembre és un dia amb una significació especial a Alemanya. L’anomenen Schicksalstag, que significa dia fatídic o també dia del destí. La casualitat o la fatalitat o el destí fan que aquest dia hagi marcat la història del poble alemany.
El 9 de novembre assenyalat més proper és el de 1989, quan es va produir la caiguda del mur de Berlín. Un fet històric amb majúscules que tornava a agermanar les dues alemanyes després de 40 anys dividides, entre la RFA i la RDA, arran del desenllaç de la II Guerra Mundial i del nou ordre mundial que es va establir amb la Guerra Freda. Però és que també va ser un 9 de novembre del 1918 quan la república de Weimar naixia per l’abdicació de l’emperador Guillem II. Una Alemanya empobrida i en runes per la I Guerra Mundial trencava amb els règims monàrquics amb els quals s’havia vestit i abraçava el règim d’una república parlamentària. Malgrat els estralls de la guerra i les ferides que deixaven a Europa, la jove república de Weimar passava pàgina amb l’antic món i s’obria vers nous camins.
El 9 de novembre també és una data d’esdeveniments dolorosos i tràgics com el 1938, amb Hitler al poder i la jove república de Weimar al bagul dels records amb la nit dels vidres trencats. En una nit i a tot Alemanya forces hitlerianes com les SS i la Gestapo van atacar els jueus, van incendiar 297 sinagogues, van fer escorcolls als seus habitatges, van destruir 7.500 dels seus comerços, en van matar i en van deportar 25.000 a camps de concentració.
Fets molt diferents i quasi antagònics van ocórrer el 9 de novembre de fa 31 anys amb la caiguda del mur de Berlín i la posterior reunificació de les dues alemanyes. En aquest cas va ser l’inici d’una nova pàgina de la història i de les relacions europees i internacionals que encara vivim avui en dia.
Alemanya és un país de 83 milions d’habitants, fort, punter, dinàmic, econòmicament potent i líder a Europa, però és un país demogràficament envellit. Des dels anys 1970 que l’índex de fecunditat és baix i no permet la renovació de la població, que ha crescut únicament amb la immigració. Tanmateix, ara per ara ningú discuteix el lideratge i la força d’Alemanya. La diplomàcia alemanya és present arreu, la presidenta de la Comissió europea és l’exministra de Defensa alemanya, i si Alemanya es refreda o alenteix el ritme de creixement tota la Unió Europea se’n ressent. Perquè aquest país és, ho vulguem o no, un referent fins i tot per a França. I és que aquest lideratge també és vigent en temps de Covid-19.
Alemanya, i concretament la cancellera Angela Merckel, contràriament a la majoria dels nostres governants, va ser conscient des del minut 1 de la gravetat i la duresa d’aquest virus i es van prendre mesures. I se’n segueixen prenent i tot i que el nombre d’afectats augmenta, 654.000 casos, dels quals 11.240 defuncions, per a 83 milions de persones, les dades en proporció són a anys llum de les dels nostres veïns o de les nostres. Ja m’agradaria que a Andorra, amb 5.123 casos i 75 defuncions per 77.796 habitants, ens poguéssim acostar proporcionalment a les dades alemanyes de coronavirus!
Ignoro el perquè d’aquestes disparitats de contagis i de letalitat pel que fa a la Covid-19 a Europa i arreu del món, però sí que he percebut i he escoltat la humilitat, el respecte, la precaució i fins i tot la delicadesa dels governants alemanys parlant de la pandèmia. Aquesta humilitat davant de la ciutadania, aquesta convivència difícil, cruel i punyent amb el virus que demana als científics, als metges i als governants molta prudència i qüestionar-se dia a dia sobre les actuacions sense perdre la calma i sense menystenir i desqualificar gratuïtament qui en discrepa, també m’agradaria que passés a Andorra!
Celebrem aquest 9 de novembre, dia del destí, en favor d’un món més respectuós i menys tens.