Diu la tradició, malgrat que la cosa sembla no quedar del tot clara, que l’insigne Quevedo hauria dedicat A una nariz  (“Érase un hombre a una nariz pegado/ érase una nariz superlativa”) a Góngora, amb qui estava enemistat. Cert o no, a ningú se li escapa dels retrats més coneguts del poeta cordovès que la naturalesa va ser tan generosa dotant-lo del domini del llenguatge com capriciosa i mala folla a l’hora d’armar-lo amb el seu generós apèndix nasal.

Si l’escriptor andalús hagués viscut en l’actualitat sempre podria haver recorregut a la cirurgia estètica més clàssica (com Ryan Gosling o Jennifer Aniston) o tirar per la via extrema i tallar-se la nàpia a la brava, com Anthony Lofredo, de 31 anys, que porta més d’un lustre immers en un procés de transformació que ha de permetre-li convertir-se... en un àlien. Avui dia només ha completat un 18% de la metamorfosi, el que fins ara li ha suposat –voluntàriament, no com els toros– amputar-se les orelles, operar-se la llengua per fer-la bífida, colorar-se tot el cos negre, enfosquir-se els globus oculars i, qui sap si en un homenatge a Don Luis, llescar-se el nas. Un mestre del body modification, com l’Orc, aka Rico Ledesma, el brasiler que per mimetitzar-se amb un personatge del videojoc World of Warcraft (o de El senyor dels anells, segons la font) s’ha fet tatuatges facials, s’ha tintat els ulls, s’ha fet brànding –cremades a la pell, de nou a iniciativa pròpia, al contrari que el bestiar a les pel·lis de cowboys–, s’ha escarificat diverses parts del cos –així en diuen de fer-se talls al cuiro perquè et quedin cicatrius– i s’ha implantat unes banyes a la mandíbula inferior. També gasta llengua bífida, i entre això i els ullals a la boca segur que ha de prendre la sopa amb palleta. L’Orc va esposar-se amb qui es fa dir Insomnia (tatuadora de professió, clar: no esperaríeu que fos puntaire), i tenen una filla. No m’atreveixo a demanar quin nom li han posat a la noia, però probablement tindrà una infantesa d’allò més distreta: aquella casa és un no parar de visites dels col·leguis del papa, ja sabeu: un bruixot, un home, un elf, un nan barbut i no sé quants hòbbits.

Tornant a propietaris cèlebres d’una totxa característica, n’hi ha que encara no han sucumbit als cants de sirena del túning corporal, a diferència dels nostres amics interespècie, i són orgullosos portadors de trompes remarcables. Ens venen al cap Barbra Streisand o Adrien Brody, que en un acte heroic de nassos han optat per respectar els dictats de la genètica. Que ressonin en el seu honor els versos del bard portuguès Barbosa de Bocage: “Nariz de massa infernal,/ Que, se o calculo não erra,/ Posto entre o Sol e a Terra,/ Faria eclipse total”.