El sisè poder

En el nostre món es defineixen quatre poders: l’executiu, el legislatiu, el judicial i la premsa, sovint descrita com el quart poder. Si aquests quatre poders s’equilibren podem apropar-nos a allò que  definim com a democràcia, la característica principal de la qual és que la titularitat del poder del poble resideix en la totalitat dels seus membres mitjançant mecanismes de participació directa.
 
No negarem que Andorra sigui un estat democràtic, però com deia Churchill, la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics, i dins d’aquesta graduació de “menys dolents”, hi  ha de tot. Trobem molts països que s’autoanomenen “democràtics”, però que en són ben pocs. No en farem la llista, ja són prou coneguts.

Aquest, evidentment, no és el cas d’Andorra, però, sense ànim d’ofendre, diria que la nostra democràcia és fràgil, cada cop més, i poc representativa del poble, en aquest cas ciutadans amb dret de vot i residents amb dret d’opinió. Com podem observar, la desafecció per la cosa pública va creixent d’elecció en elecció. Els cada cop menys ciutadans que voten, “deleguen” per quatre anys la gestió del país als elegits, els quals molt sovint es preocupen més per  la propera elecció que per la propera generació. Han oblidat que allò que és de ningú és de tots i que els grans projectes que hipotequen la sostenibilitat,  la solidaritat i la serenitat d’aquest petit país no auguren res de bo per al nostre futur, menys encara amb la crisi sanitària que ens colpeja. Estem substituint un estat de dret real pel real estate.

Si he parlat dels quatre poders que governen, o haurien de governar, no crec ser gaire agosarat afegint-hi el cinquè, possiblement el més potent de tots: el poder fàctic, aquell que determina la política econòmica del país, sovint en detriment dels tres elements que constitueixen, al meu entendre, un país harmoniós: sostenibilitat, solidaritat i serenitat.
 
És per contrarestar aquest  poder fàctic que dirigeix cada cop més el nostre país en benefici d’uns quants però en detriment d’una majoria que s’estan constituint moviments ciutadans a través de recollides de firmes, reunions, xerrades i articles. La ciutadania a Andorra es manifesta ben poc, per por, per vulnerabilitat ciutadana o econòmica. Amaga el cap sota l’ala sentint el lema que Andorra sempre se n’ha sortit. Doncs no!  Ajuda’t i el cel t’ajudarà, no ho deleguem tot i sempre. Siguem el sisè poder. Diguem-hi la nostra, segur que hi tenim molt a dir. Em comentava un empresari que per a una empresa val més aquell client que es queixa que aquell que no diu res, perquè aquell que es queixa vol continuar com a client; el que no diu res possiblement no tornarà. Podríem aplicar aquesta fórmula  al ciutadà passiu i al ciutadà actiu. És en aquest sentit que torno a reproduir les paraules del cap de Govern, Xavier Espot:  “L’agenda no la daten només els responsables polítics, perquè és evident que hi ha qüestions que no es poden resoldre des dels despatxos, sinó que cal un debat serè amb la participació de les ciutadanes i els ciutadans”. Fem que aquestes paraules no se les emporti el vent. Apliquem-les al peu de la lletra des del seu autor fins al ciutadà receptor. Ens conviden a ser ciutadans actius, doncs siguem-ho!