La llei electoral no era la primera vegada que es debatia, però és d’aquells debats que la majoria parlamentària van posposant en el temps. La darrera proposta plantejada pretenia revisar el sistema electoral per fer-lo més proporcional, de forma que la representació parlamentària reflectís millor els vots obtinguts per cada candidatura, sense posar en risc l’estabilitat política del país. Una proposta que volia contribuir a lluitar contra la creixent desafecció política i l’augment de l’abstenció. La participació electoral ha baixat progressivament des de més del 80% als anys 90 fins a aproximadament el 67% en les últimes eleccions general. Aquesta situació és especialment preocupant entre els joves (18-25 anys), que mostren nivells de participació molt baixos i una sensació que el vot és poc útil. 
Per afrontar aquest problema, la proposta plantejava introduir un model inspirat en les llistes obertes, amb candidatures unipersonals i el principi “un escó, un vot”. El meu partit, malgrat no compartir aquesta proposta concreta que afecta les circumscripcions parroquials, estava disposat a treballar-la. Amb un to menys populista vam intentar explicar el perquè del nostre posicionament. Les llistes obertes augmenten la llibertat del votant i la responsabilitat individual dels candidats, però poden provocar personalisme i menys projecte polític, competència interna dels partits, més influència mediàtica i campanyes més costoses amb el risc d’influència dels diners o dels grups d’interès (lobbies) i resultats més imprevisibles. Creiem que l’existència de partits és necessària. Un partit polític és una associació organitzada de persones per a la defensa d’uns interessos, amb voluntat de permanència en el temps i amb l’objectiu d’aconseguir el poder polític, exercir-lo i dur a terme un programa polític. Un poder entès com un instrument de transformació i millora de la societat. Per a nosaltres, els partits són els actors que transformen el pluralisme social en pluralisme polític i aquells que, per la seva condició d’intermediaris entre la societat civil i l’Estat, tenen l’obligació d’assolir que aquest pluralisme sigui present a les institucions.
Teníem l’oportunitat de tornar a plantejar, com vam fer el 2020, un sistema més proporcional i representatiu que possibilitaria, no només l’assoliment d’un major grau de democràcia, sinó que la composició de les institucions públiques sigui un reflex molt més fidel de la societat que han de representar. Ens trobem amb un dèficit democràtic preocupant, ja que les oposicions als Comuns tenen poca capacitat d’incidència atès que calen pocs consensos per a dur a terme les polítiques impulsades per les majories que, en ser absolutes dins les institucions comunals, no requereixen integrar d’altres perspectives que les pròpies, en detriment del debat polític que hauria de fruir de la diversitat ideològica. 
Amb l’objectiu de lluitar contra aquesta mena d’absolutisme electoral cal debatre una modificació de la normativa    perquè s’adapti als nous temps i que instauri en el territori una cultura de pactes que no ha estat necessària fins ara per a governar els comuns però tan beneficiosa per a la diversitat i, al cap i a la fi, per a la democràcia.
Despolititzar les seus dels col·legis electorals i la representació personal en les meses podria evitar la progressió a l’alça en la tendència dels electors de fer ús del dipòsit judicial del seu vot –mecanisme que hauria de ser extraordinari– en detriment d’exercir el seu dret cívic el dia de la jornada electoral.  També, es podria introduir el vot electrònic, per tal que els electors puguin exercir el seu dret de vot de manera anticipada, a través de mitjans electrònics i telemàtics.
Es tractava de revitalitzar la nostra democràcia i fer el sistema més plural, proporcional i representatiu i no de “muntar” un espectacle molt lluny del que la nostra ciutadania demana.