A mitjans d’agost, un matí d’aquells que preconitzaven un dia amb temperatures més pròpies del sud d’Espanya que del nostre país d’alta muntanya, vaig tenir el plaer de compartir una estona ben enriquidora amb l’organista Aaron Ribas, jove però gran professional, que estava fent una intervenció a l’orgue de l’església parroquial d’Escaldes, que havia tingut l’ocasió de tocar unes quantes vegades en la meva època d’estudiant.
Aquesta era la primera intervenció de la seva història, per tal de posar-lo a punt i fer que tornés a lluir i a sonar com el dia que va arribar a Sant Pere Màrtir, aquell ja llunyà any 1987. Aleshores va ser el primer orgue que va instal·lar-se al nostre vell i bell país. Els altres dos són el d’Andorra la Vella, construït per Georges Paul Aimé Danion a Montpeller l’any 1991, i el de la Massana, obra de Joaquín Lois, construït a Tordesillas el 2007. Un cop més Escaldes tornava a ser pionera!
L’instrument escaldenc, tot i que va ser concebut a la localitat aragonesa de La Almunia de Doña Godina –part de l’antiga ciutat celtibera de Nertòbriga, amb més de dos mil anys d’història!– va sortir de les mans d’un mestre orguener holandès, Gerard Albert Cornelis De Graaf, nascut a Amsterdam el 1926 i mort a Carpio del Tajo, Toledo, el 2013.
De Graaf, diplomat com a mestre orguener el 1956 i fundador de l’International Society of Organbuilders, va dedicar cinquanta-cinc anys de la seva vida a construir orgues, des del 1958 a Holanda i des del 1970 a Espanya, deixant prop de cent instruments sobretot a Holanda, Bèlgica, Alemanya, Espanya i, només un, a Andorra. Les seves expertes mans van passar, per citar només alguns, pels orgues de la Catedral de Badajoz, de l’església de Santa Maria de Gràcia a Barcelona, de la Universitat de Salamanca, de la Col·legiata de Calataiud, del monestir de Santa Mònica de Bilbao, de la Basílica del Pilar de Saragossa i de l’església dels sants Just i Pastor de Toledo.
De Graaf també va recopilar una gran biblioteca sobre els orgues, un important patrimoni que començava al segle XVIII i que el 2002 va adquirir la Biblioteca Nacional de Madrid. Val a dir que si l’orgue més antic del nostre país és el d’Escaldes, amb tan sols 36 anys d’història, l’orgue més antic del món en funcionament data del 1430 aproximadament i és al castell de Valère, basílica fortificada de la ciutat suïssa de Sion, capital del cantó de Valais. Tot un luxe en aquella època que va ser possible gràcies al finançament de Guillaume III de Rarogne, poderós personatge que va esdevenir bisbe de Sion l’any 1437, en temps del rei Carles VII de França.
Quasi sis segles acompanyant les celebracions eucarístiques i ratificant el que va dir amb encert el Sant Pare Benet XVI: “L’art musical està cridat, de manera singular, a infondre esperança en el cor humà, tan marcat i de vegades ferit per la condició terrenal”.