El sobrecost de les obres públiques

Que les obres públiques, tant dels comuns com del Govern, registrin un sobrecost s’ha convertit en una cosa natural. Pel que es veu, quan es fan les adjudicacions no s’ajusta bé el cost de les obres, que acostumen a disparar-se, de vegades, percentatges significatius amb relació al previst inicialment. Això deu ser una cosa ben natural, perquè més enllà de la pataleta d’alguns grups de l’oposició, no hi ha més conseqüències significatives. A més, no és quelcom que  es produeixi només al nostre país, sinó que és també habitual a altres països. Els profans en matèria constructiva no entenem, però, què és el que en tan poc espai de temps (entre l’adjudicació i l’acabament de les obres) pot originar aquest fenomen ja tan natural per a alguns. La majoria de les vegades l’explicació, per exemple, és que els materials dels treballs realitzats s’han encarit, i posa el punt final. El cert és que si comencéssim a sumar totes aquestes quantitats de més pagades per les administracions, segurament donarien per fer moltes coses o cobrir certes mancances en molts àmbits. Els que no som experts només demanem una mica de transparència –si es pot dir així– o si més no de pedagogia. A veure si amb una mica d’esforç els polítics ens poden convèncer que els pressupostos estan ben dissenyats i aplicats, i que no hi ha un forat  per on es pot ficar fàcilment la mà en les arques públiques tan freqüentment. Sí és així, és segur que tots quedarem més satisfets. El que no pot ser és que alguns posin el crit al cel a causa d’aquests sobrecostos, mentre que els altres ho veuen molt normal. I aquí s’acaba tot, fins al pròxim sobrecost.