Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Bru Noya

Bru Noya

Periodista

 

 

El solitari




Després d’uns dies a la platja he tret la carcassa del mòbil i ha sortit mig quilo de sorra, tres algues que farien feliç al cuiner Ángel León, i un tertulià debatent sobre la turismofòbia. Això era abans de les tempestes de dimensions bíbliques que van deixar l’aigua com a la Barceloneta preJocs 92. Així que, empipat, i cap a casa.
El meu cas contrasta amb el de l’Intellectualis Insulsa Civitas (cultureta), un mamífer que pertany a una espècie solitària i hivernal, ja que amb el fred es refugia en cines de versió original i concerts en capelles desacralitzades. A l’estiu, però, se sent fora del seu hàbitat perquè odia la platja, les barbacoes i qualsevol cosa que agradi a la resta d’homínids i que suposi alegria de viure. Perquè ell viu,  però interiorment, i considera l’estiu com una carrinclonada o, usant el seu llenguatge, una cosa mainstream. Mai és un turista, sempre és un viatger a la recerca de vivències enriquidores i, per tant, va on no hi ha ningú. Vol visitar el temple de Posidó per buscar la firma de Lord Byron, menjar un plat d’hogao amb tomàquet i ceba, preparat per un indígena putumayo a la selva de Colòmbia, i anar a la filmoteca de Flekkefjord a un cicle de cinema noruec. Les circumstàncies en forma de diners, però, fa que marxi amb els seus pares a Cambrils, on el més semblant a una experiència antropològica és veure els jubilats jugant al dominó a l’snack bar de Vilafortuny. 
Passarà les vacances amb samarreta, bermudes, una bossa de tela d’un festival de música ètnica d’Aïn Témouchent, i argumentarà que no pot estar a la sorra perquè llegir a la tovallola de la platja et convalida com una classe de hatha ioga, que també s’està convertit en una afició mainstream.  I sobretot perquè hi ha una cosa que ens iguala a tots a la platja: caminar per la sorra quan està cremant. Per tant, viurà les vacances corregint faltes a Twitter i maleint els de l’Institut d’Estudis Catalans per la supressió dels diacrítics perquè allò d’“una dona dona el tret de sortida a les festes de Gràcia” li fa mal als ulls, i rellegint El llop estepari. Tot i que ell és, més aviat, un llop solitari. L’últim petó, i a la galta, li va fer la tieta Enriqueta el dia de la comunió. Les relacions li duren menys que l’Oscar a La La Land. Primer, perquè no creu en les convencions socials i, especialment, perquè les seves converses giren entorn del paper clau del cromatisme a Pierrot le Fou, de Godard, o la difusió de fanzins a Swazilàndia. Veu un parell de dones fumant a la porta d’una perruqueria amb el cap ple de paper Albal i es pensa que és el rodatge d’una nova pel·lícula d’Almodóvar.
Acabarà l’estiu a la barra d’un xiringuito de Salou intentant lligar amb la cambrera búlgara, dissertant sobre l’alfabet glagolític i la seva influència en l’edat d’or de la literatura de Bulgària sota domini otomà. Ella li parlarà de l’exjugador del Barça Hristo Stóitxkov. I ell es preguntarà com és que té tanta mala sort amb les dones.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte