Pensava que el cim insuperable de les aberracions inclusives el compartien ex aequo Carmen Romero, ex de Felipe González, que en certa i memorable ocasió es va referir, no en recordo el motiu, a “los jóvenes y las jóvenas”, i la vegada aquella que un dels nostres benemèrits periòdics va titular exactament així: “Persones amb capacitats diferents participen en l’organització de l’Andorra Kid’s Film Festival”. Encara no sé què volien dir, però a ells els devia semblar gloriosament inclusiu. Doncs m’equivocava: allò no era el cim. El compte a X de la Guàrdia Civil –sí: els tricornis, els enciams, com ens hem de veure!– pujava un esglaó més en aquesta carrera desorellada cap a l’absurd i va celebrar el 17 d’agost el “Día Mundial de las Personas Peatonas”. Personas peatonas, persones persones i no sé, persones marcianes. Hi pensava l’altre dia mentre llegia la meva amiga Elena, oportuna i afilada com sempre, que detecta en la veu passiva –“Una dona, violada no-sé-on”– un subtil biaix masclista que pretén ocultar l’autèntic subjecte del delicte, que és naturalment el violador. Ella reclama “reintroduir els agressors en la narrativa dels fets”. És a dir, “un home viola una dona...” Res a dir-hi. Excepte que per fer aquest pas apel·lava a la gramàtica, com si la veu passiva fos agramatical. I de passada carregava contra els periodistes –persones periodistes, volia dir– que en el debat sobre el llenguatge inclusiu es queden en el desdoblament de gènere, que ella mateixa predica (i practica) a la Guia de llenguatge inclusiu i no sexista de l’IAD. Em permetré el gust d’apel·lar jo també a la Filològica, que a El llenguatge inclusiu: compatibilitat dels recursos estilístics dels usos no sexistes amb la normativa lingüística i a la Gramàtica de la llengua catalana estableix que el gènere masculí actua com a terme no marcat, “amb valor inclusiu i inclusor per defecte”. La gramàtica, en fi, també serveix per no desdoblar absurdament. A tots i a totes.
