Es pot viure a Andorra amb un salari de 1.000 euros i pagar un mínim de 500 euros de lloguer? Evidentment que no, ni viure, ni sobreviure, sobretot si és una persona sola o una mare amb un nen, per exemple. Les dades diuen que més enllà dels que demanen ajudes per estar en situacions de precarietat es troben famílies que, segons les informacions del Centre de Recerca Sociològica (CRES), un 44% no poden fer front a imprevistos que superin els 700 euros i un 30% no poden ni afrontar 200 euros. I pobres d’ells si es posen malalts.

El 2016 es tanca amb un ingrés per ciutadà de 24.754 euros, mentre que fa deu anys era de 28.925 euros. Andorra té el dotze PIB (Producte interior brut) per habitant més elevat a nivell mundial. El PIB per càpita es calcula dividint el PIB entre el nombre d’habitants, sense tenir en compte sectors i categories laborals ni modalitats contractuals. No reflecteix, doncs, la realitat, ja que es posen naps i cols al mateix sac. El mateix podríem dir pel càlcul del salari mitjà. El Govern dona per superada la crisi econòmica i parla de millora. No es pot parlar de millora si els ciutadans són més pobres que fa deu anys. La realitat és que 4.866 treballadors cobren menys de 991 euros mensuals i que 5.140 tenen un salari entre els 991 i els 1.200.

Segons l’Observatori del segon semestre del 2017 donat a conèixer pel CRES, els principals problemes d’Andorra per un 24% de les 711 persones enquestades són el preu de l’habitatge, els salaris i un cost de la vida car. Lluny de solucionar-se i malgrat la millora de la conjuntura econòmica, aquests problemes empitjoren gairebé un 9% respecte a l’estudi fet durant el primer semestre de l’any.

En el pressupost per al 2018 sobta que no es tinguin en compte els problemes de la gran part de la població; el text no conté cap mesura per pal·liar la complicada situació del mercat dels lloguers ni els salaris i pensions excessivament baixos que percep una gran part de la ciutadania.

El sou base d’aquest 2018 se situarà al voltant dels 1.017 euros. En l’enquesta del Diari d’Andorra del 16 al 23 de gener, sobre 1.082 vots, un 91% contesten que no n’hi ha prou per viure.

A la Tuitenquesta del BonDia publicada el 12 de gener, un 91% dels participants creu que és urgent que el Govern aprovi mesures per facilitar l’accés a l’habitatge.

Aquest problema de l’habitatge sembla que empitjorarà aquest any. Sense tenir en compte com evolucionarà el mercat, com a mínim els preus dels lloguers s’incrementaran un 2,6%, una pujada corresponent a l’augment de l’IPC. Significa que per un lloguer de 500 euros l’increment serà de 13 euros, un encariment tècnic que s’afegirà als problemes d’accés a l’habitatge.

Segons professionals d’agències immobiliàries, la mitjana de preus de lloguer l’octubre del 2017 eren de 500 euros per a un estudi, 650 per a un pis d’una habitació, 800 per a un de dues, 1.000 per a un de tres i 1.200 per a un de quatre. Tots aquests preus poden resultar afectats per un increment d’un 2,6% i, tot i això, tenim una manca d’oferta de cert tipus de pisos. Difícil trobar solucions si en el nostre país no disposem d’un registre de propietat. Això fa que ni tan sols puguem tenir una aproximació de la xifra de pisos buits que hi ha a Andorra ni quins són els motius de la seva manca d’utilització. El 2016 el Govern actual va prendre la decisió de suprimir el departament d’habitatge sense tenir cap estratègia nacional d’habitatge ni cap mesura per afrontar la problemàtica de l’escassetat i l’augment de preus dels lloguers.

És urgent construir un autèntic Estat Social que tingui en compte els resultats d’un estudi real sobre el cost de la vida, amb un paquet de lleis progressistes (lleis de relacions laborals, de regulació de les mesures de conflicte col·lectiu, de llibertat sindical, d’arrendaments de finques urbanes...).