El Future of Jobs Report 2025 del Fòrum Econòmic Mundial, publicat el gener passat a partir de la consulta a més de mil empreses que representen catorze milions de treballadors arreu del món, situa les competències lligades a la IA entre les que més creixeran d’aquí al 2030. El 85% de les empreses preveuen requalificar les seves plantilles per encarar aquesta transició i el 63% identifica el dèficit de talent com el principal obstacle per a la transformació digital. La fotografia és prou clara: més demanda de talent, no menys.
Unes dades incontestables que sovint provoquen reaccions errònies. La por i la incertesa fan que molts professionals i empreses es focalitzin més en els perills o els suposats riscos associats a la IA que en els beneficis. Diuen que la intel·ligència artificial empetiteix el talent professional o, en el millor dels casos, el banalitza. Si una màquina pot redactar, traduir, resumir, programar o analitzar en pocs segons, què en queda de l’aportació humana? Doncs en queda molt, tot.
Val a dir que el concepte de talent ha variat. Fins ara parlàvem de talent com qui té un domini elevat i singular d’una matèria, d’un ofici o d’una tècnica. Avui, sense renunciar a res d’això, el talent professional incorpora una capa nova: saber treballar amb la IA com qui treballa amb una altra llengua o amb un programa nou. Qui té veritable talent no girarà l’esquena a aquestes eines ni les mirarà de reüll com qui sospita d’un competidor, al contrari, les integrarà al seu dia a dia amb naturalitat. El recel a la IA, tan present encara en certs cercles professionals, és, paradoxalment, el primer símptoma d’una manca de confiança en el propi talent.
Ens hauríem de preguntar, però, si fer servir la IA per traduir un correu o resumir una acta és aprofitar-ne, de debò, el potencial. La resposta, clarament, és no. Això n’és, com a molt, la superfície. El talent diferencial, el que afegeix valor real, va molt més enllà. Comença quan un professional és capaç de qüestionar la primera resposta del model, de contradir-la, de demanar-li un altre angle, una altra dada, una altra estructura. Continua quan itera deu, vint vegades fins a arribar a un resultat que no hauria pogut produir ni la màquina sola ni la persona sola. I culmina quan, sobre aquell esborrany construït a quatre mans, la persona hi posa el seu criteri, la seva experiència, el seu coneixement del context i, sobretot, la seva pròpia veu. Aquest darrer pas és el que converteix un text correcte en un text genuí, una anàlisi en una decisió, una proposta en una idea memorable.
The Quarterly Journal of Economics publicava l’any 2025 que la IA fa créixer la productivitat de mitjana un 15% –avui, crec que molt més– però que els guanys es reparteixen de manera molt desigual: els qui més se’n beneficien en les tasques rutinàries són els treballadors amb menys experiència. La conclusió em sembla rellevant. La intel·ligència artificial democratitza el llindar d’entrada i, precisament per això, eleva el llistó del que entenem per excel·lència. Si la feina bàsica passa a estar a l’abast de tothom, el valor diferencial es desplaça cap a allò que la màquina no pot fer sola: el judici crític, l’ètica professional, la creativitat genuïna, la capacitat de fer les preguntes adequades i d’interpretar les respostes amb criteri i maduresa.
Per tot plegat, no n’hi ha prou que les organitzacions comprin llicències i organitzin cursos introductoris. El que cal és cultivar professionals que sàpiguen interrogar la intel·ligència artificial, qüestionar-la i esprémer-la fins a treure’n un producte que dugui la seva empremta. Aquesta combinació,  domini de l’eina i criteri propi, és la nova definició de talent.
Els qui pensen que la IA infravalora els bons professionals tenen, en el fons, una visió empobrida tant de la tecnologia com del talent humà. Personalment, penso just el contrari: mai havíem necessitat tant les persones que pensen bé i amb voluntat de fer-ho a llarg termini. La intel·ligència artificial no destrueix el talent. De fet, jo no contractaria un professional que només fos un usuari avançat de la IA, però tampoc contractaria un advocat, economista o enginyer que no la utilitzés intensament.