És clar que hi ha feines i feines i que no totes es poden dur a terme mitjançant el teletreball, però cada vegada són més i moltes han cedit pas a aquesta manera de treballar a distància. El treball presencial és en molts casos herència d’una tradició laboral que només premia un horari marcat per una jornada i no tant la producció que s’aconsegueix en aquest temps. Si fem una reflexió, en moltes de les empreses en què treballem sobren cadires i taules. Si s’ha de vendre un producte, no cal tenir una oficina física, cal sortir al carrer. Si s’ha de fer trucades per fer tantes i tantes gestions no cal desplaçar-se a l’oficina central, des de casa es poden fer. Si has d’escriure una entrevista, fer el dibuix d’un projecte d’arquitectura o dissenyar una campanya de màrqueting, no et cal agafar el cotxe i desplaçar-te fins a la feina. Allò que és important és que aquella entrevista, projecte o campanya estiguin ben fets, i en el temps indicat. Són les empreses capdavanteres en certs sectors, les que estan més al dia en noves tecnologies i les que tenen cura de la qualitat tant del producte com de l’ambient laboral, les que cada cop ofereixen més contractes d’aquesta fórmula de treball a distància. Lamentablement, encara hi ha empresaris que prefereixen mesurar la feina comptant l’hora d’entrada i l’hora de sortida, com a les fàbriques industrials, independentment de si el producte és o no de qualitat. El teletreball és fer un pas més cap al món de les noves tecnologies; no fer-lo és quedar-se enrere.
