M’ha arribat als dits recentment un treball científic que porta per títol Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya, editat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’any 2006. Els autors hi descriuen una sèrie de terratrèmols que varen tenir lloc en aquest període. Donen, com a exemple, un que es va produir el dia 3 de març de 1373, cap a la una de la matinada, i un altre que va ser el dia 2 de febrer de 1428, cap a les vuit del matí. Determinen els epicentres aproximats (l’Alt Pallars o la Vall d’Aran, i els voltants de Camprodon), les intensitats epicentrals i les magnituds de moment de cada esdeveniment.

Aquest tipus de recerca és especialment interessant, entre altres motius per la possibilitat que han demostrat els investigadors de delimitar amb prou precisió ocurrències que varen tenir lloc fa més de sis segles. És clar, la impressió que devien causar a les poblacions de l’època deu haver facilitat que en quedin registres escrits, cosa que s’entén fàcilment quan llegim les magnituds corresponents: eren de 6,2 i 6,5, respectivament.

Naturalment, no ens podem estar de comparar aquests valors amb els corresponents dels terratrèmols recents a la part central d’Itàlia: magnitud de moment 6,2 a Norcia el dia 24 d’agost d’enguany, 6,1 a Visso el dia 26 d’octubre i 6,6 a Norcia el dia 30 d’octubre. Veiem que ens movem en els mateixos valors pel que fa a la importància dels esdeveniments: els terratrèmols varen tenir lloc entre plaques tectòniques diferents i en moments històrics molt separats, però els efectes ressentits a la superfície de la terra segurament devien ser força comparables.

Ens podem preguntar com ho devien haver viscut els habitants del nostre país de l’any 1373. ¿Què devien pensar quan varen veure caure a terra els pocs edificis que tenien, de pedra tosca i fusta? Els nuclis de població de les Valls no eren gaire estesos en aquell moment, però ens podem imaginar la impressió que podia causar un moviment sísmic amb la mateixa força que a Itàlia aquest any. Tots hem vist les imatges a les notícies del vespre; al segle XIV no hi havia helicòpters de protecció civil que permetessin filmar, però sens dubte els habitants devien ser ben conscients de viure un moment important a les seves vides.

Una altra qüestió seria la seva reacció davant dels danys. Pels aiguats de l’any 1982 o l’esllavissada de terra del riu Runer l’any 2008, la prioritat de les autoritats va ser rescatar les possibles víctimes, i tot seguit tornar a obrir les vies de comunicació, de les quals depenem tant. L’any 1373, però, les valls d’Andorra vivien en un estat d’autarquia gairebé total. En l’esforç de reconstrucció els habitants podien dependre únicament d’ells mateixos. Com han canviat les coses!