No és la primera vegada que el ministre d’Educació, Èric Jover, veu una mà negra al darrere quan algú critica aspectes relatius a la seva gestió. Ja va adoptar aquesta actitud, per exemple, quan es va parlar del procés que se seguia amb la Universitat de les Valls, i ara la repeteix quan algú opina sobre el nou model de transport escolar. Pel que es veu, a alguns ministres –no només al d’Educació, per cert– els agrada tenir-ho tot atado y bien atado perquè des de la societat civil no hi hagi mostres de discrepància, almenys públicament, pel que fa a les iniciatives que posen en marxa. Fins i tot s’atreveixen a imposar el silenci als interlocutors socials amb els quals, necessàriament, s’han de relacionar. Se’ls ha de recordar a aquests ministres que és del debat, i fins i tot de la crítica constructiva, d’on poden sorgir elements que ajudin a millorar les mesures que volen aplicar. El polític, per definició del que representa, una ciutadania diversa, no s’hauria de considerar mai en possessió de la veritat absoluta, sinó que, al contrari, hauria d’estar sempre atent al que es diu sobre el que fa. En aquest cas concret, afirma Jover que el que es pretén quan algú comenta les disfuncions que observa en el transport escolar és desgastar el Govern, una interpretació amb què, sens dubte, sobrevalora el pes de la seva cartera. I és que en les circumstàncies actuals, amb un país que no acaba de sortir de la recessió econòmica, una crisi bancària de l’envergadura de BPA encara no superada i una reforma sanitària que no es veu per enlloc, entre altres assumptes cabdals, dir que s’intenta desgastar el Govern amb aquesta qüestió francament fa riure.
