Per què no fem del transport un pol d’atracció ciutadana (interior) i turística (exterior)? Aquesta és una idea, peregrina potser per a alguns, o innovadora per a d’altres, ara que es parla tant de projectes d’innovació, que fa dies que em ronda pel cap. Perquè dic jo, fent meves les paraules del Jaumet, en un indret on només es nota que la gran majoria del país s’atura tres dies a l’any, com és que el transport públic manté la distinció encara de dies feiners i festius? Per què es redueixen els serveis els diumenges, si moltíssims ciutadans treballen i podem tenir potencials usuaris entre els turistes que ens visiten? Ens ho creiem de debò, que vivim del turisme i per al turisme? A vegades ja no sabem com fer-nos-ho per buscar nous atractius i un àmbit que tenim tan a prop queda descuidat o fins i tot empitjorat. Aquests són alguns dels comentaris que se senten avui al carrer, arreu del nostre territori. N’hi ha que diuen, amb la posada en marxa de la nova concessió de les línies de busos interurbans: per què no ho han deixat com estava? Per allò del val més boig conegut que savi per conèixer. Encara hi som a temps. Sempre ho som per millorar i avançar. L’aposta per un transport de qualitat, d’excel·lència, hauria de ser una prioritat d’estat. També en les comunicacions que ens poden portar més lluny. Comencem, però, per casa i esmercem esforços per fer del país un referent en l’àmbit del transport intern de viatgers. Per què no? També és aquesta una aposta per la preservació del medi ambient i de la butxaca. Diguem sí a unes comunicacions netes i gratuïtes.