El tren i Andorra

Darrerament, he llegit algun article d’opinió, de la senyora Bibiana Rossa, que feia referència a la possibilitat de realitzar una connexió ferroviària amb les zones veïnes i, a partir d’aquí, situar-nos en la xarxa viària europea. Ja fa alguns anys, jo mateix havia redactat articles d’opinió a la premsa en aquest sentit, posant de manifest com una bona connexió de trens seria una solució a l’estancament d’Andorra, un atractiu i facilitat per al turisme i una possibilitat de donar feina a gent d’aquí i d’arreu, un impuls econòmic. Permeteu-me doncs que, un cop més, hi insisteixi.

Si mirem els mapes ferroviaris, ens adonem que no quedem gaire lluny de les vies fèrries més properes i, si els tècnics, després d’una eventual decisió política, han de ser els encarregats de determinar quina seria la millor opció, m’atreveixo a suggerir algunes reflexions i idees.

Em sembla recordar que, fins a l’any 2013, i sempre que fos un projecte transfronterer, com no podria ser altrament, Andorra hauria pogut gaudir de subvencions europees. Podríem tornar a demanar-les?

Quines foren les connexions, des del meu inexpert punt de vista? Andorra-la Seu-Puigcerdà i, des d’aquesta vila, les línies ja existeixen, cap a Barcelona i cap a Tolosa. Probablement, caldria aportar millores substancials en aquests trams.

Quins serien els beneficis per a Andorra? Doncs un enllaç cap a dues ciutats importants del nostre entorn, de centre ciutat a centre ciutat o, fins i tot, fins a cadascun dels seus respectius aeroports, una porta oberta al món, i encara que els trajectes tardessin tres hores, podrien ser menys, el confort i seguretat que procura el tren són, cada cop més, superiors als que ofereix un trajecte en vehicle particular.

Un altre avantatge seria que tots els treballadors transfronterers gaudirien d’un mitjà de transport més adient, entre, per exemple, la Seu i Andorra, i anar i venir seria un plaer per la facilitat.

Tampoc podem oblidar que un tren permet una logística de transport de mercaderies que alleugeriria les nostres carreteres de vehicles pesants, alhora que reduiria la contaminació i les cues.

Introduiríem el tren a Andorra, o incorporaríem Andorra a Europa? Les dues coses, tot i que fent èmfasi en la segona opció.

Com ho hauríem de fer? Doncs hauríem de bastir el projecte, primer, treballant amb els nostres veïns més propers, els quals se’n beneficiarien tant com nosaltres: l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Ripollès, els Pirineus Orientals, l’Arieja, i anant obrint els cercles concèntrics fins a arribar a més altes esferes, però mai sols.

Em direu que, a falta de pocs dies per Nadal, somiar costa menys però, tal com va dir Lamartine –crec–, les grans realitzacions no són més que somnis esdevinguts realitats.

Bon Nadal.