El tren també entra en campanya

La connexió ferroviària d’Andorra amb els països veïns, especialment amb Espanya, és un tema recurrent però que darrerament, amb el naixement d’Andrail, s’ha fet molt més present. A principis de desembre del 2022, en una compareixença al consell general, els ministres Víctor Filloy i Jordi Gallardo, acompanyats del director de Mobilitat, Jaume Bonell, van exposar els resultats de l’estudi de possibilitats d’obertura de la xarxa de mobilitat andorrana. I el tren no entrava en les prioritats contemplades pel Govern a curt termini. Gallardo va justificar-ho pels elevats costos que suposaven els projectes, uns 700 milions la connexió amb la Seu i entre 1.500 i 4.000 milions la connexió amb França, i pel “gran impacte” que podia suposar a nivell mediambiental. “Veiem difícilment abordable fer aquest tipus d’inversió ferroviària”, va afirmar Gallardo, deixant clar que l’Executiu no havia pres cap decisió en ferm i que si els veïns apostaven pel tren, “seria poc intel·ligent no mirar d’embrancar-s’hi”. Ara bé, tres mesos després i a les portes d’unes eleccions, sembla que tot es veu diferent. La majoria de partits es mostren favorables al tren (veurem als programes quin grau de compromís i si a curt o llarg termini) i el més sorprenent: el cap de Govern fa bandera que no és que tan sols s’estigui disposat a pagar els costos d’una línia interna, és que fins i tot hi ha voluntat d’invertir fora de la nostra frontera! Què ha canviat? S’han rebaixat costos i impacte i no ens n’hem assabentat? Canvi de prioritats? A partir del 2 d’abril suposo que sabrem si tot són promeses electorals o hi ha voluntat real de mirar més enllà d’heliport, aeroport i carreteres.