l primer cap de setmana del mes d’octubre, enguany els dies 1 i 2, se celebra el Dia mundial dels ocells a iniciativa de l’organització internacional BirdLife.

Aquest any, a casa nostra tenim una notícia ornitològica molt important per destacar, i és que el 24 de juny celebràvem que el pollet de trencalòs, que durant més de cent dies havia estat creixent a Andorra, volava del niu. Era el primer de molts vols que el portaran d’aquí a uns mesos a independitzar-se dels seus pares, una parella de trencalossos establerta al país l’any 2003 i que fins ara ha aconseguit criar cinc polls, comptant el d’enguany, després d’un des­afortunat període de quatre anys sense èxit. Es retornava, així, a una realitat desitjada des que el 1999 es posava en marxa a Andorra el Pla d’actuacions per a la conservació del trencalòs (PACT) en col·laboració amb els territoris veïns dels Pirineus.

Però per anar una miqueta més enllà, és molt important tenir en compte que de l’èxit de la nidificació del trencalòs en podem extreure dues lectures molt significatives, una en clau ecològica i una altra que té un marcat component sociocultural.

La primera lectura implica la constatació que Andorra té una bona qualitat ambiental, suficient perquè el trencalòs, un ésser amb uns requeriments ecològics molt particulars, que en cas que no els trobi fan impossible la seva nidificació, no només s’hi estableixi, sinó que es reprodueixi amb èxit. Per exemple, aquest ocell té una dieta molt particular a base d’ossos i restes d’animals morts, cosa que fa que siguin necessàries poblacions suficients d’ungulats silvestres o de bestiar domèstic per poder assegurar-se l’aliment. També és molt exigent a l’hora de triar el lloc per fer el niu. Li cal un rocam segur i tranquil per mantenir a resguard de depredadors (com els corbs) i d’altres interferències (humans) l’únic poll que progressarà de cada niuada (el supervivent d’una posta de dos ous). Així doncs, la cria d’una espècie tan exigent i tan sensible a la qualitat ambiental ens està indicant, en termes generals, una bona salut de la nostra biodiversitat.

La segona lectura important que podem fer de la nidificació del trencalòs és en clau educativa. I és que aquestes espècies tan belles, emblemàtiques i singulars són un recurs importantíssim en la sensibilització ambiental de la ciutadania, especialment dels més petits. En aquest sentit, considerant que ja de per si els ocells agraden per la seva bellesa particular (colors, cants, a més del fet que són fàcils de veure a ull nu), en el cas de les grans aus com el trencalòs s’hi afegeix un poder d’estímul i atracció encara més gran, que moltes vegades s’enriqueix amb aspectes culturals (llegendes, contes, cançons, etc.). Aprofitar, doncs, aquest atractiu per divulgar el patrimoni biològic propi és molt important per treballar valors i actituds de coneixement, d’estima i de respecte envers la natura. I és que molts cops ens fascinen les imatges de fauna i flora llunyana que veiem als documentals de la televisió però desconeixem les que ens són pròpies.

Us animem, doncs, a consultar el web http://www.pactandorra.org/, on hi ha tota la informació relacionada amb el Pla d’actuacions per a la conservació del trencalòs. Esperem que aquests continguts siguin del vostre interès i contribueixin a redescobrir i a aprendre més coses d’una de les espècies de fauna més simbòliques del nostre territori.