L’eucaristia o sagrada comunió és el sagrament de la consagració del pa al cos de Crist i del vi a la seva sang, que renova el sacrifici de Jesucrist a la creu. La festivitat de Corpus Christi, que en llatí vol dir cos de Crist, és la celebració que commemora la institució de l’eucaristia. Té lloc seixanta dies després del Diumenge de Resurrecció.
Dijous Sant, Jesús va instituir el sagrament de l’eucaristia quan es va reunir amb els apòstols per celebrar la Pasqua i l’Últim Sopar. Sant Mateu ho relata així:  “Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: Preneu, mengeu-ne; això és el meu cos. Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies i els la donà tot dient: Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom en perdó dels pecats.” (Mt 26, 26-28).
La paraula eucaristia prové del grec antic euxàristia i significa agraïment o acció de gràcies perquè és un acte d’acció de gràcies a Déu per lliurar-nos al seu Fill Jesús. A cada comunió, es torna a rememorar el darrer sopar del Senyor. Al moment de la consagració, el pa i el vi es converteixen en el cos i la sang de Jesucrist pel poder de l’Esperit Sant i mitjançant el ministeri del sacerdot. És el misteri de la transsubstanciació, que vol dir que canvia la substància del pa i del vi, però no la seva aparença i característiques físiques.
El sagrament de l’eucaristia sorgeix de l’amor infinit que Jesucrist ens té. Ell vol romandre amb nosaltres fins al final dels temps. A l’eucaristia Jesús baixa a la terra i se’ns lliura a cadascun dels fidels que assistim per rebre’l en comunió. No és un acte simbòlic, Jesús es fa present realment i personalment en cos, sang, ànima i divinitat. Per això, en partir la sagrada forma, Jesucrist no es divideix, sinó que queda sencer a cada part, a cada hòstia consagrada, i a cada fragment, si aquesta es disgrega.
La sagrada comunió és l’aliment sobrenatural que enforteix l’ànima per aconseguir una unió més gran amb Crist en la nostra vida. Jesús va dir: “Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món… Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell.” (Jn 6, 51.56).
En menjar el cos de Crist, l’adorem i el “deixem” formar part de la nostra vida. D’aquesta manera, com diu Sant Pius de Pietrelcina, cada cop ens n’anem “deidificant”. Déu es va desposseir de la seva divinitat per fer-se home, i nosaltres ens hem de despullar de la nostra humanitat, per omplir-nos de Déu, i per unir-nos amb Ell. Quan combreguem ens convertim en sagraris vivents perquè Crist entra als nostres cors i ens transforma. És la identificació màxima amb Jesús i el millor camí cap a la santedat.
El pare agustí, Ángel Peña, al llibre L’Eucaristia, el tresor més gran del món, expressa que l’eucaristia representa “la màxima proximitat de Déu als homes, és la presència més propera, més intensa i més profunda. Cap altra presència de Déu al món, ni tan sols a través de la seva paraula, pot ser més gran i més eficaç per a nosaltres”. També manifesta, que a l’eucaristia hi ha milions d’àngels i sants que, juntament amb Maria, ens acompanyen en la nostra pregària.
El sagrari és la seu del Santíssim i el tron de Déu a la terra. Allí està Jesús esperant rebre’ns, amb els braços oberts per escoltar-nos, consolar-nos, enfortir-nos, animar-nos… Coneixem el poder real de l’Eucaristia? Som conscients que és el mateix Jesús, viu i encarnat, qui baixa a la terra per formar part de les nostres vides? Jesús ens convida a ser un amb ell. És un avenç de la unió que tindrem amb Déu al Cel.
L’eucaristia és el tresor més gran del món, perquè l’eucaristia és el mateix Jesucrist, que se’ns lliura, íntegrament, per estar sempre amb nosaltres.