El VAB, els nòrdics i ser responsables

Sempre diem que els països nòrdics són un exemple en matèria de drets socials, però com que són nòrdics sembla que són llunyans i que per això, per la distància, doncs encara tardarem a arribar-hi. Ho tenim com una cosa més aviat utòpica, que cal assolir, però ni ho intentem. Aquest cap de setmana el programa de Jordi Évole, Salvados, ens tornava a recordar, amb testimonis personals, com es viu allà la realitat de la conciliació. Allà sí que és real. Aquí, un ideal. Es parlava del concepte VAB, com els suecs han batejat el fet de faltar a la feina per tenir cura dels nens, quan per exemple es posen malalts. És un dret, i tothom, els mateixos companys de feina, ho veu bé, perquè tots han hagut de fer VAB algun cop. Un permís que durant l’any pot durar fins a quatre mesos per infant, i que paga la seguretat social sueca. És clar, per això primer s’ha hagut de pagar uns impostos, i és més, primer hi ha una societat que és conscient i responsable, i que està d’acord a pagar uns tributs, perquè aquests, lluny de ser una càrrega, donen la llibertat de poder viure conciliant. Sense tenir cap remordiment de no complir amb la jornada laboral. I els suecs hi treballen i produeixen segurament molt millor. Mentrestant aquí encara mirem el rellotge de les vuit o més hores laborals presencials, la flexibilitat de les jornades continua sent un objectiu pel qual s’ha de lluitar, i per defensar ideals feministes molts cops s’atropella el sentit de la maternitat. És clar que veiem molt lluny els nòrdics. Molts d’aquí ja pensarien a fer un VAB no justificat, com també calculen com poder evadir impostos. Ens falta molt, molt, molt. Sobretot, responsabilitat.