Sé que fa molt de temps que esperes un escrit com aquest. Ho necessites. En els meus temps de crisi existencial, acostumava a estar totalment perdut. No tenia rumb. La meva vida, que podríem simbolitzar com un vaixell perdut al mar, mancava d’una direcció fixa a la qual arribar. No disposava de claredat mental per visualitzar els meus horitzons de vida. No sabia res de mi ni de la meva existència. I, aleshores, pensava que era perquè no tenia talent, perquè hi havia persones més preparades o intel·ligents que jo, perquè la sort em donava l’esquena, perquè la societat en la qual m’havia tocat viure era molt complicada, o perquè hi havia persones de condició moral baixa, per no dir una altra cosa, que m’impedien triomfar i ser feliç com jo pretenia.

Ara tu, que t’has decidit a llegir aquest petit escrit, estàs dient-te internament: “Sí, això mateix em passa a mi, em sento igual que tu et senties”. Et comprenc perfectament. He viscut i sentit la mateixa angoixa. És l’angoixa existencial, el buit, aquest neguit per la vida i pel seu significat. D’això en van parlar els famosos filòsofs existencialistes: Kierkegaard, Heideggerd, Sartre, Camus, i un gran elenc de ments brillants.

Tots ells van reflexionar i investigar sobre aquesta experiència humana tan transcendental que hem viscut en algun moment de la nostra vida. I tots ells van concloure que en el recorregut que fa un individu per trobar-se amb aquest ideal que dignifiqui la seva vida es genera una vasta transformació personal, en què aprens la lliçó de l’actitud correcta, l’actitud del poder personal. L’angoixa, per tant, t’ensenya. Estigues tranquil, llavors, estàs en el camí correcte, encara que no ho vegis.

La por que sents t’impedeix veure els fonaments de la nova actitud que s’està creant en tu, però t’asseguro que aquesta incertesa que colpeja la teva estabilitat és la mateixa que sembra les arrels invisibles d’una nova personalitat poderosa i plena de força. Aquesta fase de la teva vida t’obliga a aprendre noves formes de comportament per fer front a aquest dolor tan incòmode. Dins teu estan integrant-se la paciència, la serenitat, la valentia, la decisió, la il·lusió, l’acceptació, la seguretat, l’entusiasme. Formes d’actuar, d’entendre les circumstàncies de la vida, una lògica actitudinal mitjançant la qual podràs aconseguir tot allò que desitgis. Aquests són els principis bàsics, els valors humans que faran de la teva vida un creixement constant.

L’ansietat t’atabala, et tanca el pit i t’impedeix respirar. Aguanta, cerca en ella el missatge ocult i observa des de fora com estàs canviant, com comences a tenir una altra natura, un altre esperit, una altra visió. Estàs fent una metamorfosi. Mudes de pell perquè l’entorn així t’ho exigeix, i aquesta exigència t’està fent ser una altra persona totalment diferent a la que eres. I encara que no siguis conscient d’això, creu-me que estàs deixant de ser tu i convertint-te en un altre.

En aquesta experiència vital que estàs vivint, el mestre, disfressat d’angoixa existencial, que recorre les teves entranyes i et tanca en una presó, t’ensenya els fonaments i secrets d’una actitud reeixida, necessària per sobreviure als obstacles de la vida. Has d’aprendre a aprendre del moment que vius. No pots anar en contra de la llei de la dualitat. Res existeix sense el seu contrari; és en el contrari que trobes el sentit al que ets. La tristor dona sentit a l’alegria, i és des del fet d’estar trist que aprenc a alegrar-me. La malaltia li dona valor a la salut, la pobresa a la riquesa, el desamor a l’amor, la guerra a la pau, i inevitablement l’angoixa existencial et força a descobrir el tresor de la veritable actitud humana.

No ploris. Calma’t, asseu-te, ment freda, tingues clar que aquesta circumstància és passatgera, enfoca’t en ella i aprèn. Estàs passant de ser un innocent nen a un valuós ésser humà.