El valor educatiu de la música

Espanya i França situen sovint l’àrea de música com una assignatura poc significativa, i hi inverteixen cada cop menys. Per això, argumentaré amb fets científics que la música és importantíssima en l’educació i per què l’escola andorrana fa bé de donar-li més suport que, desgraciadament, els països veïns.

Daniel Levitin va descobrir que, en l’escolta musical, les zones del cervell habilitades per al moviment s’activen, extrem que es pot comprovar antropològicament: la música sempre ha estat relacionada amb la dansa. Quan escoltem un ritme, pensem directament com es mourà el nostre cos amb ell. També a l’hora de composar s’activa el cos callós, que té a veure amb la circulació d’informació entre els dos hemisferis.

D’altra banda, Oliver Sacks sosté que la música estimula molt les persones, perquè tots hem crescut en un entorn més o menys musical i hi som sensibles. A més, afegeix que té un gran poder organitzatiu i ens permet recordar coses si les vinculem a una banda sonora.

El doctor Peter Janata també va descobrir que com més responem a una peça musical amb moviment més estimulem les zones del plaer, amb la consegüent segregació de dopamina. També el fet que ajuda a relacionar-se amb les emocions. La música pot ancorar-se a un record molt llunyà, com en el cas de l’experiment que Lola Kali va realitzar a pacients d’Alzheimer, que, en escoltar una peça de la joventut, recordaven fets d’aquella època.

La música aporta, per tant, grans beneficis per desenvolupar capacitats cognitives, com la memòria a llarg termini. Un altre exemple el trobem en un experiment en el qual es va fer escoltar peces musicals a prenatals; va resultar que, després de néixer i havent transcorregut un cert temps, en tornar a escoltar-les les recordaven. També es va fer un experiment en què nadons acabats de néixer podien anticipar certes seqüències musicals, reconeixent-les com música.

Altres estudis confirmen que tocar un instrument és la disciplina que més zones del cervell estimula. En llegir música tenim accessos espacials que afecten el lòbul parietal i occipital. També s’activen les zones assignades al moviment, les de la memòria i l’anticipació, que són a la cortesa frontal i prefrontal. Això fa que els nens que estudien un instrument incrementin les seves capacitats cognitives considerablement.

També s’ha investigat el fet que la música genera endorfines i oxitocina. De fet, la música sincronitza les persones en l’aspecte del moviment mitjançant el ritme. Ho podem experimentar en actes socials, com celebracions, situacions bèl·liques, festes...

Finalment, cal dir que, respecte a la improvisació, es va descobrir que afecta la cortesa prefrontal medial, zona relacionada amb l’experiència autobiogràfica. Per tant, la creació està estretament vinculada a l’expressió del jo.

Amb aquests arguments, crec que no hi ha dubte que la música ens fa millors persones, més intel·ligents, més sensibles, més creatius, més dinàmics... I encara que dins del marc de les intel·ligències múltiples la musical n’és una més, de manera indirecta ajuda a desenvolupar les altres intel·ligències i a millorar en qualsevol àrea, sigui de l’escola o de la vida.

Llavors... per què no se li dona importància, a l’educació musical? Moltes institucions educatives tenen com a objectiu preparar per a la universitat. Es pensa que anar a la universitat ens farà millors persones, amb més èxit, però oblidem l’essència de l’ésser humà, la seva capacitat de crear, de sentir, de comunicar.

Però cal dir que a Andorra estem de sort. A l’escola andorrana la música hi juga un paper més important que als països veïns: aules grans, materials abundants, projectes interessants... Aquest és un dels motius pels quals defenso obertament el model educatiu d’aquesta institució. L’escola andorrana contempla l’alumne com un ésser humà integral, i no com un producte, pensa en el benestar del nen i constantment tracta de renovar-se. El camí que visualitza al final està obert a la universitat, però sobretot ajuda a preparar persones millors, més realitzades, més critiques i, en definitiva, més felices.