El viatge

Passem la vida buscant coses, però no sabem del cert què és el que brilla al fons insondable de les troballes. Ens movem amb l’esperança de descobrir tresors als cels que imaginem, estels fugaços. En mis viajes por todo lo largo y ancho de este mundo… Cerquem en interiors foscos la procedència i les destinacions futures, i ens apropem al tarannà itinerant dels ancestres i agafem el primer tren pel gust d’aixafar el nas als vidres i veure l’univers allà a fora, i demanar a desconeguts que ens recomanin un lloc propici per trobar-hi amics dels quals ens puguem acomiadar amb pena infinita. 
El viatge pot significar la instauració de llargs silencis, l’enyor d’una soledat lenta o la companyia absoluta, haver d’enviar postals escrites a mà o missatges virtuals, haver de matar el temps, desplaçar-nos a velocitats vertiginoses i no mesurar la distància d’un territori a l’altre, fer cap a paradisos artificials que amaguen inferns quotidians.
Rodar món és atrapar paisatges per al gaudi de la sensibilitat i el record inoblidable. Preguem als déus que assenyalin una eixida de llum airosa al final del laberint que habitem. Entraré en el no-res… Ens instal·lem en el present i pretenem esborrar la nostàlgia i el desig de regressar. I endevinem rastres de la passió. Ens fascinen paratges remots, estimem crepuscles insospitats, contemplem mars embravides i llunes plenes, passem fronteres de somnis i ens sedueixen les notes exòtiques dels destins de l’atzar.
El recorregut és per definició una pèrdua. En el retorn ens farà l’efecte que no hem aprofitat prou aquells moments preciosos que no es repetiran i idearem metàfores de la màgia i l’encant de l’ahir des de la tristesa del demà. La realitat sempre se’ns escapa, encara que vulguem retenir-la en evocacions que només seran miratges dels passavolants que vam ser en una terra estranya. I tampoc no acabem de fugir del tot. Fer l’equipatge és una premonició que algun dia haurem de desfer-lo, i tornar-lo a fer a la propera oportunitat de satisfer parcialment la curiositat inexhaurible en un nou periple de tendres carícies, de sensacions sublims que no és possible explicar amb paraules.
De tota manera, el millor desplaçament es deu fer amb el transport essencial que ens converteix en passatgers d’il·lusions que fondegen al port de l’ànima. I per aconseguir una fita tan difícil (on n’est jamais content là où on est) no cal anar enlloc. Som capaços de navegar amb el rumb de la felicitat inabastable sense acomplir cap pelegrinatge de devoció. Tanmateix, no ho podem evitar, és tan bonic viatjar a través de l’espai, i tan dolç, saber que algun cop hem sigut expedicionaris perquè esdeveníem espectadors privilegiats de meravelles que se’ns presentaven, de sobte, en un instant etern, aquí i als llimbs on romanen els immortals: Saint-Exupéry, Max von Sydow, el Capitán Tan…