El virus servirà per sortir de la caverna?

La meva agenda mai havia estat farcida de preguntes, de pors – algunes... o si més no, no tantes com ara– i de preocupacions per fugir del contagi d’un maleït bitxo. El dia a dia fa que l’agenda tingui apuntats altres temes que potser són més superflus. Soc un fan d’Imprescindibles de La 2. Diumenge, quan vaig plegar de teletreballar, vaig posar-me davant de la tele per escoltar el filòsof andalús Emilio Lledó. Un far que il·lumina camins durant la nit. Molt necessari en la crisi global que ens ha tocat viure per una pandèmia que tothom es devia pensar que no patiria. Sempre ens pensem intocables. Lledó va viure de petit la Guerra Civil espanyola. Violència, bombes, combats aeris i olor incessant de mort. “Què és això que vivim? Que és aquesta tranquil·litat silenciosa que ens amenaça?” Així mateix descriu el filòsof aquesta etapa actual. Molta gent es pregunta –després de la clàssica frase de “quan tot això s’acabi...”– què sortirà d’aquesta crisi total? Molts tenen una resposta pessimista –i no m’estranya–. D’altres busquen la lectura positiva. Volem llum entre tanta foscor. Lledó va dir: “Tant de bo passi alguna cosa positiva. L’esperança és que ens reinventem per a millor i que madurem com a societat.” L’exemple de la caverna de la qual parlava Plató  és sensacional. Els homes romanen presoners de la foscor i les ombres i després reflexionen amb una nova llum intentant sortir de la caverna. Estic molt negatiu –els fets i les notícies m’obliguen a estar a la defensiva– i crec que aquesta pandèmia no servirà per tapar les altres pandèmies que fa anys que omplen agendes dels més terrenals. Espero equivocar-me. Tenim temps per pensar... i ser tots persones.