El xalet refugi d’Envalira

El diari El Cadí, en la seva secció de Notes d’Andorra del 18 de desembre de 1933, ens fa un esment sobre la inauguració del Xalet Refugi d’Envalira.
A la tan esperada inauguració hi van assistir els consellers majors de Canillo Jaume Bonell, de Cal Hostet, Antoni Areny, de Cal Calbó de Soldeu, a més del cònsol major d’Encamp, el metge Antoni Picart, com a secretari del club i conseller major d’Encamp i en representació del síndic general de les Valls; el senyor Samalens, veguer francès; mademoiselle Ivonne Bellongrade; el president del club, Benet Mas, de Cal Oros d’Encamp, la junta completa de l’Esquí Club d’Andorra, i moltes altres autoritats.
Malgrat el temps fred i la tempesta de neu els convidats van arribar a l’hora del dinar al xalet refugi. Com no podia ser d’una altra manera es va servir un esplèndid dinar. Les autoritats van aprofitar per pronunciar els seus parlaments així com els directius de l’esquí club i el veguer francès Sr. Samalens.
Segons el mateix diari El Cadí, “les pistes que volten el xalet són superbes. Enmig d’aquells vessants immaculats d’una grandiositat imponent, el xalet menut i acollidor, apareix encara més confortable. Hom hi ha esmerçat tota la cura possible per a convertir-lo en un dels millors de les nostres muntanyes. Estil noruec amb capacitat per a unes 30 persones, calefacció elèctrica, cuina acurada. Hom sopava aquell vespre amb gana de fred i d’optimisme magníficament servits per en Ramon, cuiner de primera qualitat”.
I ja ho diu el tríptic de tan noble refugi que està emplaçat al centre dels millors terrenys d’esquí (de 1800-2800 metres). Ha estat construït de fusta a la manera noruega amb parets isotèrmiques amb cambra d’aire i finestres dobles. El xalet refugi d’Envalira té 24 habitacions d’1, 2 i 4 llits, dos dormitoris amb somiers, matalassos i flassades de llana. A més, ofereixen calefacció, llum elèctrica, aigua corrent calenta i freda a cada habitació; cuina elèctrica, dutxes, WC, sala pels esquís, sala d’esbarjo, saló, espaiós menjador i bar. En fi, que els esquiadors no tenen cap excusa per no fer una estada amb totes les comoditats possibles.
El refugi xalet Envalira va tenir un èxit aclaparador des del primer moment tenint majoritàriament com a clientela els aficionats als esports d’hivern. El novembre de l’any 1934, el diari Andorra Agrícola ens explica que hi haurà moltes facilitats d’accés atès que els dissabtes i diumenges hi haurà servei regular d’autoxinilla i, per part de França, hi haurà un funicular aeri que sortirà d’Hospitalet cap al departament de l’Arieja (sic!).
L’edifici ha desaparegut des de fa molts anys però el seu esperit i els dels valents esquiadors romanen per sempre més en aquests paisatges.