Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Roser Porta

Roser Porta

Filòloga

 

 

El xou de la natura




Fa anys, amb els meus amics planificàvem uns tallers d’anar a plegar ous i collir hortalisses. Era un tema recurrent, entre gintònics, que ens feia riure una bona estona. Si ens quedàvem sense feina, muntaríem una casa rural –aquí inventàvem tot de noms- i oferiríem tallers per a gent de ciutat. Les coses més elementals a pagès es convertirien en tallers ben místics i després de cada taller, pam, factura! Plegar ous, collir tomates i enciams, veure la cort dels porcs, fer botifarres, veure la quadra de les vaques, munyir –al taller de munyir també ens hi entreteníem bastant–venda de iogurts, de formatges...

La casa també tindria un restaurant, que oferiria un bon tiberi i cap al final, trauríem les nostres mares, ben eixerides i trempades, amb el davantal posat a donar conversa als turistes i a explicar-los la recepta, entre elogis i bromes ben pintoresques. I si hi havia recepta, pam, factura! No calia que les mares cuinessin, només que fessin relacions socials.

Per sort les nostres vides laborals han estat més còmodes que la vida a pagès i la somiada i divertida casa rural no s’ha fet realitat.

Durant una època la persona que tenia a les seves mans l’economia de l’empresa on treballava passava les vacances collint patates en un país nòrdic en uns tallers d’estiu. Es veu que aquest exercici li transmetia l’energia de la terra. Com els banys de bosc, els japonesos shrinrin-yoku (que, com descriu l’Alba Doral són l’equivalent a les simples passejades de tota la vida) i les abraçades als arbres que ara estan de moda.

Fa temps que ens hem allunyat de la natura, que vivim al marge dels seus cicles, menjant porqueries industrials i perdent la salut. És cert. Però quan hi volem tornar no ho fem –valgui la redundància– amb naturalitat, sinó que muntem uns xous de por, inventem uns procediments solemnes i sovint místics, com qui sap què féssim. Amb una gran comèdia! I així tenim ofertes de turisme rural sofisticades i algunes que semblen còmiques, i tota una campanya per veure i viure com es fan les coses A pagès, i productes de quilòmetre zero, i de proximitat i ecològics i ecofriendly. Tot per dir naturals, normals, i d’aquí.

Ens encanta complicar-nos la vida de manera antinatural i sentir-nos importants. I, d’altra banda, no escoltem la gent de pagès, rural, eco i pròxima. Els de veritat. I per això, les decisions sobre la natura, la pagesia i la ramaderia es prenen sovint des de despatxos de ciutat on els teòrics i els entesos saben què ens convé.

I mentre escric això, jo que no sé la diferència entre un roure i un om, abraço un arbre i sento una veu. No és de l’arbre, és del meu padrí Ton que diu: “Això fa ruc!”

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic