A priori semblaria bastant evident i cantada, la resposta. ¿Des de quin punt de vista: personal, empresarial... humà?

Ara, que des de fa ja un cert temps sentim arreu veus populistes que clamen per tornar a velles pràctiques de tancament, d’aïllar-se i fortificar-se, ¿què seria convenient en l’àmbit de l’empresa? ¿Què ens cal?
Tancar-se, tornar a les conegudes pràctiques proteccionistes posant entrebancs i barreres per “sentir-nos segurs”, pot semblar a priori una bona solució. Impedir de manera artificial la lliure competència, de forma més o menys evident, pot fer que de manera momentània desapareguin certs problemes. Però, ¿els resol? Tenim, a prop i més lluny, multitud d’exemples de països que han viscut de manera autàrquica tancats en si mateixos, i aquesta manera de fer no els ha dut a un millor nivell de benestar.
El mateix passa a les empreses: tenim força casos d’empreses “d’èxit” amb una xifra de negoci important que, bé per no saber, per no poder o per no atrevir-se a obrir-se han desaparegut! 
Tancar-se o no obrir-se (resulta en el mateix) NO permet que TOT allò nou que podria permetre’ns explorar nous mercats, noves maneres de fer i/o produir, ens arribi. Restar tancats ens impedeix donar el millor de nosaltres, no ens permet explorar tot el nostre potencial, ja que “creiem que ja ho sabem tot, i que ho fem prou bé, com sempre ho hem fet!”. 
Sembla força evident doncs que tancar-se dins de la pròpia closca (aquella zona de confort que ens fa sensació de seguretat i control) NO és la solució!
Aquesta zona de confort, com tots vostès saben, és aquella zona en què ens sentim còmodes, aquella zona per la qual sempre hem transitat, que no requereix gaire esforç i en què no tenim gaires pors.  
Ara, que entre Europa i els Estats Units d’Amèrica s’està negociant l’acord d’associació transatlàntic de comerç i inversió (TTIP en les seves sigles en anglès), sembla clar doncs que el que cal és obrir-se!
Obrir-nos a noves maneres de fer, o almenys permetre’ns explorar noves vies sense perdre ni la nostra essència ni les nostres tradicions, ens permetrà de ben segur veure les possibles millores que podem aplicar en la nostra empresa. 
Millorar no significa que ho hàgim estat “fent malament” fins ara, no. Significa que podem fer-ho millor, de manera més efectiva i rendible. Obrir-se significa no tenir uns punts de vista rígids i inalterables al canvi, passi el que passi. 
Significa no estar esclerosat, lligat mentalment a uns patrons de conducta que, encara que hagin funcionat en el passat, ja NO són els adequats en aquest moment. 
Significa NO tenir por de posar-se a prova, no tenir por de fer un esforç de canvi, no tenir por de qüestionar-se i superar-se, inclús d’equivocar-se i rectificar.
Significa tenir voluntat de superació. 
Significa tenir ganes de practicar malgrat les dificultats i/o el cansament, els entrebancs i les resistències, pròpies i alienes. 
Significa practicar! Significa aprendre!  
NO significa acceptar-ho tot, agafar-ho tot sense discriminar, sense reflexió, simplement perquè és “nou”. 
Com en el cas del TTIP, ens cal reflexionar, veure els pros i els contres, negociar amb fermesa però amb elasticitat, i arribar a un compromís en què tothom guanyi.
Com en el cas anterior, ens cal negociar amb nosaltres mateixos o amb els nostres socis i/o col·laboradors les millors solucions possibles. 
I quan dic empresa dic pime o autònom, o treballador per compte d’altri, ja que tots nosaltres som responsables de nosaltres mateixos.
I a l’empresa, ¿qui pren les decisions?: persones, sempre persones!
Així el que ens cal és que els directius i les persones que han de prendre les decisions tinguin aquesta capacitat d’obertura i aprenentatge.