Mai he cregut en les eleccions. Com en diuen? Ah, sí! La coneguda festa de la democràcia. Prefereixo obviar les substàncies que devia ingerir l’il·luminat en qüestió abans de pronunciar aquest cant al sol i encunyar aquest terme. A un ens del país i en plena operació Cautxú (el tresorer, a la presó; el secretari, en arrest domiciliari; i l’expresident, allunyat, d’aquella manera, de la FAF) hi haurà eleccions el 12 de setembre en les quals podran votar treballadors de l’ens, familiars dels afectats o implicats en el cas que són responsables de clubs, també altres que pertanyen als clubs i reben una nòmina per prestar serveis a l’ens, i alguns que han rebut molts i molts favors de la FAF per poder subsistir. Hi haurà una llista continuista i una d’alternativa. En total n’hi ha 25 més quatre vots, d’aquests quatre, dos són del col·lectiu arbitral i els altres dos del comitè d’entrenadors. No s’ha de ser gaire llest per saber qui votaran els uns i els altres. Jo faria el mateix i salvaria el meu sou, donaria suport a qui m’ha ajudat. Així que molt complicat ho tindrà la candidatura alternativa, que es podria aferrar al sumari de l’operació Cautxú. Aquestes eleccions de la FAF, com moltes altres eleccions, serà com jugar una partida de pòquer amb les cartes marcades. Un sap que per molt bona mà que tingui la majoria, la minoria, tot i tenir cartes pitjors, guanyaran sempre la partida. Així que fins que un no canvïi de baralla o de normes, a mi em permetran que a les eleccions de tots els llocs, en comptes de batejar-les com la festa de la democràcia, les rebategi com la dictadura dels idiotes. I és que sempre hi ha trampetes, petites potser per a alguns, però trampetes. I també hi ha molts que es pugen al cavall guanyador i a viure. El futbol sempre és secundari...