Eleccions i reformes pendents

La inclusió al projecte de pressupost del 2018 d’una partida per fer front a despeses derivades d’un procés electoral va disparar les alarmes sobre un possible avançament de les eleccions generals, possibilitat que el mateix cap de Govern va alimentar posteriorment en una entrevista radiofònica.

De fet, totes les formacions polítiques treballen també amb l’escenari que els comicis es facin l’any que ve i no el 2019, com tocaria, i tenen ja activada la maquinària interna pensant en futurs programes i fórmules per escollir els candidats. Sigui com sigui, la potestat de fixar la data electoral i de determinar si seran al març del 2019, a finals del 2018 o, fins i tot, al març del 2018 correspon al cap de Govern, que és qui haurà de decidir quan és el moment oportú.

Ara bé, i malgrat que segurament es tracta d’una quimera, convindria que aquest moment oportú respongués més a l’interès del país que no pas a l’interès de partit, en aquest cas de DA. Ho advertia la subsíndica general: una convocatòria electoral podria posar en perill algunes de les ‘grans reformes’ que havien de marcar el Govern taronja d’Antoni Martí. I és que vista l’experiència de la Llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica, que ha estat un any a tràmit parlamentari abans de ser aprovada, és molt probable que, en funció de la decisió final del cap de Govern, ni la reforma laboral, ja amb els tres textos a tràmit, ni la reforma de la Llei de la funció pública, l’esborrany de la qual es troba encara en mans de la comissió consultiva, puguin veure la llum aquesta legislatura.