Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Bru Noya

Bru Noya

Periodista

 

 

Electricitat estàtica




Els meus coneixements sobre l’electricitat són teòrics. Conec les propietats físiques del camp electromagnètic. M’apassiona l’electrodinàmica quàntica, que la física ja me la pot explicar un jove filòsof de Vila-real. He copsat la importància de la configuració electrònica dels àtoms, entenc el concepte de càrrega i el de corrent elèctric. Sé com es comporten els electrons i podria pontificar al voltant de la desintegració radioactiva i l’emissió de protons lliure. Però ignoro què cal fer quan salten els ploms.

En temes pràctics soc tan útil com una vella enciclopèdia. La setmana passada es va fondre la bombeta d’un aplic a casa. Treure-la és una tasca més complicada que entendre el manual d’instruccions del reactor RBMK. Va a pressió als dos costats i calen moviments de pilates o de cambrer posant la ginebra i la tònica en una copa per canviar-la. La miro com un multimilionari que va a les oficines d’un gratacel a visitar els seus clons en formol. O com si, en comptes, d’una senzilla bombeta fos el monòlit de 2001: una odissea de l’espai.

Per tant, l’aplic ja està més amortitzat que la boda de Kim Kardashian i Kanye West, però em fa cosa manipular-lo, fins al punt que em plantejo posar-me la màscara Easy Breath del Decathlon, no fos el cas que hi ha-gués alguna emissió de gasos. Tinc por que exploti el microones, es fongui la pantalla de la televisió o que es quedi tot el barri sense llum, com si Sant Julià fos l’Argentina i l’Uruguai setmanes enrere. Si hagués d’haver solucionat aquella apagada no sabria com fer-ho. M’imagino un operari de la companyia elèctrica argentina amb una samarreta del Rosario Central, una gorra de cervesa Quilmes i amb uns auriculars on sona Es una lata el trabajar de Luis Aguilé obrint una capsa metàl·lica a Ushuaia. Introdueix un tornavís, fa girar una rodeta i torna la llum.

A ell, almenys, li deixen dur a terme la seva feina. A mi, cada cop que m’hi vull posar em truquen al mòbil per proposar-me una assegurança contra el càncer o unes botelles de vi amb un regal de copes inclòs ignorant aquella frase tan habitual al circ que diu que qualsevol distracció pot causar la distracció de l’artista, que en aquest cas soc joc amb el meu pijama de ratlles estiuenc. I això que falta la trucada d’una enquesta sobre la funció que tenen les ratlles de les zebres o la d’un concurs radiofònic per dir tres cançons del repertori de l’Orquestra Panorama.

És curiós que la sèrie Black Mirror no hagués fet un episodi sobre un home enfilat a una cadira, barallant-se amb un aplic, encara que la situació sembla més pròpia de la tercera temporada de Paquita Salas a Netflix. Perquè em tornen a trucar pel tema de la pòlissa del càncer, segona opinió i uns diners. “L’agafo en mal moment?” Potser en una mala posició. Em diu que és una malaltia que afecta molta gent. Ho sé, per això fa temps que tinc una assegurança. Potser ho estic massa. Vida, malalties... Només em deuen faltar les lesions per electrocució. Però no me la faré. Quan baixi de la cadira truco l’electricista.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte