Élie Berthet va néixer a Llemotges el 8 de juny del 1815 i va morir el 1891. Era un prolífic escriptor francès, autor de més de cent novel·les populars i històriques que van conèixer un gran èxit a la seva època. El nom d’Andorra  sempre atreia els nostres veïns i feia somiar en històries fantàstiques i aventures romàntiques. Élie Berthet no podia ser menys i va publicar a la Bibliothèque des bons romans illustrés, la novel·la Le Val d’Andorre. Una publicació acompanyada d’unes il·lustracions precioses.
L’acció comença a finals del  1815 i aprofita per explicar al lector les particularitats ancestrals d’Andorra. Tot i així és una novel·la de ficció on trobem tots  els elements típics de romanticisme i drames que viuran els protagonistes, el tot acompanyat per uns moments d’esglai que faran patir el lector. Sota el foc dels esdeveniments polítics que van tornar el tro als Borbons, tres viatgers posen rumb cap a Andorra passant per Vic-D’Essos. Tot i la vestimenta de pastors, hom pot veure les maneres elegants d’un dels homes i d’una jove. L’altre és el guia que els acompanyarà fins a la seva destinació. Cal passar desapercebuts i escapar de les venjances. L’home gran, pare de la jove damisel·la Cornélie, pensa que Andorra és un país privilegiat, un eldorado de tolerància i de llibertat.
Comencen un viatge de 4 hores fins a Andorra per un camí estret i perillós on es veuen atrapats per una tempesta de neu que els farà témer per la seva vida. Sortosament, un andorrà, Isidoro Duba, els ajuda. És un muntanyenc jove que es troba en territori francès caçant. Els francesos estan una mica decebuts en saber que per entrar a Andorra els estrangers necessiten un permís especial del prefecte de l’Arieja. Convencen l’andorrà que els acompanyi fins a les formoses valls atès que el pare és un refugiat polític i si torna a casa li faran la pell. 
La família d’en Duba és una de les més antigues i riques del país. Era cabaler però la mort del germà gran el va fer hereu. El protagonista explica que només li queda el padrí, que té més de cent anys i que està promès, tot i que admet que no estima la noia amb qui s’ha de casar.
El viatge serà dur, passaran pel port de la Cabana darrera el pic de Siguer i hauran de travessar torrents, allaus, trencar gel, evitar de caure en precipicis, tot plegat aguantant fred i fatiga. En l’últim tram del viatge trobaran uns farcells sospitosos. Isidoro els avisa que no toquin res i segueixin el camí, però el guia no hi fa cas. I, ai las! Li engeguen un tret!
És una ruta emprada per contrabandistes que abandonen la mercaderia, tabac i altres, embolicada en farcells sobre el pendent oposat on la recullen altres membres de la banda per portar-la a lloc segur. Es viuen moments de pànic i Isidoro es veu obligat de ferir a cop de carabina el cap del grup, Michael Moro, que jura que es venjarà.